12 de febrer de 2012

De vergonya.

La Margarita Robles diu que la sentència condemnatòria del judici contra Baltasar Garzón és impecable jurídicament. Potser sí que ho és. Però el tema no és aquest.

Sí tot el sistema judicial espanyol fes totes les sentències impecables jurídicament, sí fos exemplar en aquest sentit, o sí sols fes totes les sentències que hauria de fer, aquesta consideració seria del tot correcte. Però no és el cas.

És ben coneguda la clamorosa deficiència dels sistema judicial. Llavors, que sigui impecable en aquest cas i que dicti una sentència implacable no és de rebut. Impecable i implacable en determinades causes, i laxa, vel·leïtosa, arbitraria, en moltes altres, comporta que la sentència contra (és evident que és contra) Garzón grinyola per tot arreu, és incomprensible per molts ciutadans, i enfonsa, encara més si és possible, la percepció que hi ha de l’administració de la justícia.

Suposo que Garzón pot haver fet coses molt incorrectes, i que molt n’hi tenien ganes pel seu protagonisme. De fet, se’l va jutjar per un tema cridaner (torpedinar els drets de la defensa jurídica) però, que malgrat totes les possibles consideracions al seu favor, fos condemnat implacablement no deixa de ser sorprenent i susceptible de ser interpretat molt malament.


(El Roto, a El País)

Mentre tant, en Millet a casa seva. Sensacional!


11 de febrer.