22 de febrer de 2012

Liquidació de deutes.

El Govern, per boca del ministre d’Hisenda, anuncia una propera proposta de solució per tal que les Comunitats Autònomes i les Corporacions Locals puguin disposar de liquiditat per pagar els deutes pendents amb els seus corresponents proveïdors.

D’entrada sembla que serà un bescanvi de deutes: dels proveïdors a entitats financeres. És a dir, el Govern sembla que vol establir la possibilitat que a través del ICO, o d’entitats financeres privades, les corporacions autonòmiques i locals deutores puguin complir amb els seus proveïdors de tota mena que estan al límit, al límit de tallar-los els subministraments. Això comporta sols un trasllat del deute i a més, amb interessos reconeguts, fet que fins ara s’estalviava. Sols coneixem l’anunci de la mesura proposada, veurem com s’articula.

Ara bé, el tema que sempre es planteja en aquesta mena d’operacions és si no s’estarà solucionant el tema dels mals gestors contraposant-lo als que ho han fet bé. Sí clar, els proveïdors no en tenen cap culpa, encara que... bé, deixem-ho. A veure, aquelles corporacions que tenen “factures al calaix”, com es coneix col·loquialment a les despeses que no estan pressupostades, però realitzades, les hauran d’aflorar per que es pugin acollir a aquesta solució? Seria normal i just, oi? Aquelles altres que tenen dèficits, més o menys grans i/o crònics, hauran de fer, com a contrapartida per acollir-se a aquesta possibilitat de liquiditat, el corresponent pla econòmic financer amb tot el que representa? Per últim, aquelles corporacions que tenen desajustaments de tresoreria, hauran de justificar que són reals presentant convenientment depurades les seves resultes d’ingressos? Són escenaris previsibles.

El Govern central es veu literalment apressat per les patronals de sectors varis de proveïdors públics: farmacèutics, de neteja, d’electricitat, ... Cada dia als mitjans surt o una Corporació a la que li han tallat els subministrament d’algun bé o servei, o alguna organització empresarial que anuncia que ja ha arribat al límit. Però, el Govern ha sospesat ben bé el que representa la seva decisió? Pot representar traspassar al sector financer, o a la pròpia administració central, la càrrega de la situació en que s’han instal·lat algunes administracions, amb les conseqüències corresponents que no són innòcues, per exemple trasllat del deute públic al privat, o el deute d’una administració a una altra.  On és la responsabilitat de cadascú? Quina serà la contrapartida? Pilota endavant i a seguir...?

Pot ser l’inici de pressupostos de liquidació de deutes com els que es varen fer al començament dels Ajuntaments democràtics a començaments dels vuitanta, però llavors eren altres temps, altres quantitats, i, sobre tot, altres responsabilitats.

22 de febrer.