17 de febrer de 2012

Una W?



Ahir es va publicar per l’INE la dada del creixement de l’economia espanyola el 2011.

Quan es va començar a veure l’abast de la crisi, allò que ara ja se’n diu la Gran Recessió, els analistes varen especular sobre quin tipus de sortida es produiria. ¿Seria una sortida en V, en L, en W,…? L’any passat pensàvem que seria en V. Tot el 2008 caient, tocant fons el 2009, cap a munt fins el 2010 i estancats el 2011, tal com si fos el signe de l’arrel quadrada.

En efecte, les mesures expansives dels primers moments, 2009, van aconseguir aturar la davallada i propiciar una remuntada. Però la impossibilitat de mantenir aquelles mesures pels dèficits fiscals que van produir va començar a alentir el creixement. Darrerament, l’obsessió per assolir ràpidament l’equilibri fiscal amb fortes retallades a les despeses públiques, mentre no s’augmenten els ingressos, porta a una contracció que ja és evident en el darrer trimestre de l’any passat i que pronostica la seva continuïtat aquest any 2012. Tornem a decréixer. La temuda W.

Sent les dades d’Espanya un xic per sota de les del conjunt europeu, segueixen la mateixa tendència. Sense creixement, quina reforma laboral pot tenir èxit? Cap. La darrera, la de la fa pocs dies del nou Govern del PP, sols pot comportar intentar distribuir el treball que hi ha entre la força de treball existent, la ocupada més l’excedentària aturada. Amb aquests factors és clar quin és el resultat: baixa de les retribucions i condicions de treball. Això no animarà el consum, hi haurà el mateix volum més repartit, ni la inversió, per a què? si hi ha mà d’obra de sobres i capacitat productiva excedentària. Les perspectives dels sector exterior, per la similitud de les tendències, tampoc fan preveure la sortida per aquest cantó.

Cap avall en la segona V. Veurem si amb un terra tan baix com en la primera. Esperem que no.

17 de febrer.