7 de febrer de 2012

El cel és blau,...


He recorregut un llarg camí,

el fred penetra la meva roba gastada.

El cel està seré aquesta tarda,

quin dolor que sento al cor!



És un poema de Seihaku Irako que el mestre ens va ensenyar un dia. Sola en la meva habitació, llegeixo en veu alta poemes que ell recitava, i també d’altres que no va tenir temps d’ensenyar-me. “Des que vostè va morir he estat estudiant” xiuxiuejo.


Hiromi Kawakami: El cel és blau, la terra blanca. Una història d’amor”. Quaderns crema, B-2011.


7 de febrer.