10 de febrer de 2012

Patètic.

Em va sobtar veure el ministre García Margallo sortint als mitjans de comunicació (en nom del Govern, com a membre evident que n’és) per manifestar que havia demanat explicacions al Govern Francès per de la conya que un programa d’humor de una televisió privada d’aquell país feia dels nostres més destacats i reconeguts esportistes de resultes del cas Contador.




En tenia bon concepte del ministre pel que li havia llegit. Veig que ara l’ha guanyat, o ha cedit a les pressions de, l’esperit “patrioter” i “nacionalero” que alguns estimulen per galvanitzar a la ciutadania.

Clar, s’ha posat en qüestió un dels elements que per causes diverses: econòmiques, emocionals, de cohesió social,…està més present en la nostra vida col·lectiva: l’esport. No és una cosa gents fútil l’esport a casa nostra. De fet deu ser l’element que millor vertebra el país (o els països del país): El equips (alguns), les seleccions (d’alguns esports), algunes individualitats (d’altres esports),…

M’ha recordat, malgrat la distància i el relleu del tema, la reacció musulmana (d’alguns musulmans) arran d’unes vinyetes sobre Mahoma en un mitjà satíric danès.

Què s’han pensat els dels guinyols del Canal Plus francès ficant-se amb els nostres “ídols”? Casus belli!

Però, quin país i quins governants que es deixen atrapar en semblants paranys!

10 de febrer.