16 de febrer del 2012

Un altre cop a l’autonomia local.

Escolto a les noticies que el President del Govern anuncia el control dels emoluments del càrrecs electes locals. És la resposta que dóna a una pregunta que li formula el grup parlamentari de UPyD.

La qüestió està al carrer en el darrers temps, i molt especialment a la xarxa. El desprestigi de la política i dels polítics té en aquest element, les retribucions, un gran motiu per enganxar-s’hi. Que si cobren massa, que si cobren més que el President del Govern, que si se les estableixen ells mateixos, … Cal, doncs, controlar aquesta pretesa disbauxa. Els d’UPyD són hàbils aprofitant aquests esbiaixats estats d’opinió i els del PP, i ara el Govern, no es volen quedar enrere.

Però resulta que en tot aquest tema s’amaga el que les retribucions dels electes locals es fixen, generalment a començaments de cada mandat, pels Plens de cada Corporació municipal a partir d’una proposta que fa l’Alcalde, generalment també amb l’establiment del cartipàs municipal, juntament amb les assignacions pecuniàries als grups municipals existents pel seu funcionament. És una decisió en l’àmbit de l’autonomia local, feta pels seus components i amb càrrec exclusiu als seus pressupostos, vaja, als pressupostos de la seva Corporació. No cal recordar que el electes ho són recent sortits d’un democràtic procés electoral, és a dir que els acaben de posar allí els seus propis conciutadans.

Ja fa molt temps, a Catalunya, les dues organitzacions municipalistes es varen posar d’acord en fer una proposta de marc de retribucions segons mides de les poblacions, pressupostos i responsabilitats assumides. No sé si s’ha fet mai un seguiment d’aquelles indicacions i si han estat massa acordades, d’una forma prudent o no. Probablement, el pas del temps, deu fer quasi vint anys de les recomanacions, i l’escàs interès demostrat pels partits i organitzacions polítiques en aquest tema pot haver comportat alguna que altra, o moltes, desviacions del que es pretenia, i consegüentment potser més d’una disbauxa, com a vegades en fan ressò els mitjans.   

Al marge de la qüestió de fons de quin nivell retributiu volem que tinguin els nostres polítics (cal recordar allò de que si paguem amb cacauets tindrem micos), la pretensió de controlar o determinar el sous dels electes  locals atempta contra la seva autonomia, una altra vegada, la segona, en els encara no dos mesos que porta el nou Govern del PP.

El municipalisme hi té res a dir? Suposo que hauria de dir alguna cosa, però com que em penso que el seu desprestigi comença per ells mateixos, no diran pas gran cosa i els tornaran a engaltar un clatellot, ben merescut.

16 de febrer.