Un nou Port Aventura.

Ja ho va pronosticar, més o menys, el President Pujol fa temps: Acabaríem sent un país de cambrers i senyores de la neteja. Tot, un parc temàtic.

Sempre he pensat que un dels nostres punts forts en matèria econòmica, no l’únic, venia donat per les condicions geogràfiques i el clima de que gaudim, especialment arran de mar, sense menysprear el nostre interior. Uns països tenen la laboriositat dels seus habitants, la seva història emprenedora, els seus recursos naturals, les condicions climatològiques per l’agricultura o la ramaderia o la pesca. Nosaltres tenim el sol. Sí, ja ho sé, també d’altres indrets del món el tenen, però nosaltres podem oferir amb el sol un nivell de desenvolupament econòmic acceptable que fa que els serveis complementaris aquí donin molta seguretat. Serveis públics i privats d’un nivell considerable, semblants als que tenen, a casa seva, els que poden venir a gaudir del sol. Això ho hem d’aprofitar a fons, és el que la naturalesa ens ha donat i nosaltres ho hem atès.

Ara bé, anar al darrera de qualsevol instal·lació de tipus lúdic o d’esbarjo que pretengui assentar-se a casa nostra ha de tenir uns límits.

Sembla que un magnat americà (nord americà, és clar)  voldria construir un complex fabulós d’oci a tocar a Barcelona. Sembla que Madrid també se’l disputa. Però, pel turisme de masses, no hi ha color. El clima mediterrani és millor que l’estepari continental de l’interior. Diuen que per establir-se, l’inversor vol determinades rebaixes de la normativa existent en el nostre país que regula certs aspectes de la nostra vida col·lectiva. Seria molt fort que per aconseguir una milionària inversió rebaixéssim per aquesta instal·lació les condicions generals de funcionament social que en hem dotat per a tothom. Espero que no s’arribi ni a plantejar.

Ens diuen que el Govern de la Generalitat està negociant el tema. Segona versió, vint-i-cinc anys desprès, de Port Aventura? Clar, molta feina. Ocupació, que en necessitem. Però és en aquest sector en el què hem de posar tots els ous? No ens omplim la boca, i els de CiU cada dia, en l’economia productiva? La indústria, la indústria, però a la primera que passa, anem a lo fàcil. Ja sé que la situació és molt dura, està tot molt magre, com per no fer rosegons de cap pa, però ens mereixem acabar tots de cambrers i dones de la neteja? A curt termini tot poden ser avantatges, però no caldria esforçar-se un temps en treballar, a costa de sacrificis, ja ho sé, dels de sempre, en altres fonaments?

21 de febrer.