24 d’octubre de 2011

Hisendes locals en temps de crisi.


Lentament va canviant el tarannà públic i en públic dels Alcaldes i Alcaldesses, (al menys els d’aquí, no sé sí els d’allà). Va caient la crosta municipalista que els portava a posicions  indefensables en matèria econòmica. La crua realitat s’imposa i no s’hi val amagar-se darrere de tòpics gestats ja fa molts anys, en altres contexts econòmics i polítics. S’ha acabat allò del 50/25/25. S’ha acabat allò de que cal fer tot el que demana la ciutadania. S’ha acabat l’alegria i potser la disbauxa. Hi ha el que hi ha, i ningú els traurà les castanyes del foc més que ells mateixos. Ja queda com a darrer punt, i amb la boca petita, la “necessària reforma de les hisendes locals”. Cal jugar amb el que hi ha.


Alguns no podran ni fer les solucions convencionals, però afrontaran el patí, com puguin, explicant-ho. En política no valen les lamentacions, cal actuar. Hi ha camp per córrer.

Ara cal anar traslladant aquesta nova visió als ciutadans/es, als mitjans de comunicació, al partits  polítics, tots, i a les pròpies organitzacions municipalistes.

Que no es demani el que no pot ser. Cal confiar en els electes locals, que en general són treballadors i compromesos amb la realitat d’avui.

24 d’octubre.