27 d’octubre de 2011

Una proposta. A. Montebourg: La desglobalització.

Arnaud Montebourg, cap d’una de les línies o fraccions dels socialisme francès, proposa un programa d’actuació política centrat en la desglobalització. Els exemples que exposa al començar el seu curt llibre són punyents. No són gens desconeguts, mirat al nostre voltant en podem trobar tants com vulgueu. Podem, també, posar-hi noms propis. Desprès interpel·la a les elits benestants. L’esterilitat del moviment socialista avui.

"Se mire como se mire, el sistema ya no se aguanta. Fin de partida para ese mundo del libre comercio sin freno, tan desequilibrado que ya no es útil para nadie. Si quisiéramos resumir los quince últimos años, no sería excesivo decir que la globalización ha fabricado parados en el norte y ha aumentado el número de los semiesclavos en el sur, ha destruido en todas partes los recursos naturales, ha dado el poder a los financieros y ha privado a los pueblos de los medios de autodeterminarse que habían conquistado. 

Ante esta constatación, parece que el necesario vínculo de confianza que une a toda sociedad con sus élites se ha evaporado progresivamente. Las élites económicas y políticas se han encerrado en su confort, en su globalización feliz, protegidas por su cultura, sus profesiones, su movilidad, sus viajes y seguridades financieras. Se han construido unas creencias artificiales, una burbuja estéril e indiferente a la suerte de la gente, una campana de cristal ideológicamente blindada contra la cual se estrellan todos los demás mortales, como insectos contra el parabrisas de un coche estupendo lanzado a toda velocidad. Eso no hace ruido, y el mundo sigue circulando a buen ritmo por las autopistas de la buena conciencia, de las finanzas desreguladas, del libre comercio y de la competencia desatada que dos o tres generaciones de políticos han conseguido."

Arnaud Montebourg. “¡Votad la desglobalización!" Ed. Paidós, B-2011.


Per superar-ho proposa la desglobalització, un nou proteccionisme. Cal que competim en el món d’avui en condicions d’igualtat. Amb les mateixes regles de joc, socials, laborals, ambientals. Un proteccionisme global, per a tothom. Més centrat en els temes verds, de responsabilitat corporativa. Tot en l’àmbit europeu.

Ara bé. Per on comencem? Ell parla dels seus veïns alemanys, per Alemanya. Dur amb ells, molt dur, però fort de llegir en aquests dies. Escepticisme. No parla gaire bé gens dels temes financers. Que en fem d’aquest desori?

Com podem impulsar programes semblants, o com a mínim, discutir-los? La sensació és que se’ns obre la terra als nostres peus i que estem caient a l’abisme que no sabem on s’acaba, quin és el terra de l’abisme, i que no veiem cap agafador a les parets que ens permeti aturar la caiguda. Desesperança en el futur? Desesperança.

27 d’octubre.