Un home ja gran, de pagès, escriu records de
la seva família, de la seva vida, de la seva casa pairal. Quan escriu té 78
anys, encara en viurà uns quant més, i deixarà pels seus, i vés a saber per qui
més, part de la seva memòria.
No és pas una història detallada, no s’hi
troben dades quantitatives de les terres, ni de les collites, ni de l’economia monetària.
Poca cosa del context històric, no gaire més del que es deriva dels temps, les
costums i la gent que explica. A ulls d’ara, de les generacions joves, algunes
coses els poden semblar potser sorprenents. Sols part dels seus records,
elements qualitatius i subjectius que ens permeten conèixer quatre generacions
de la seva nissaga i les seves vicissituds. La quinta, la dels seus descendents,
és la que ha servat aquesta memòria imprimint-la per a ús propi i suposo que
per traspassar-la alhora als seus descendents.
Crec que té interès especial, per a mi, com
comença Cal Barrina. És la superació del pagès fadristern, o cabaler com diuen
allà, sense més recursos que la seva empenta i les seves mans, la seva força de
treball, que aprofita la decadència de la petita noblesa barcelonina
terratinent per bastir un nou esdevenidor social per ell i els que poden venir
darrera. Aquí és una història reeixida, com tantes n’hi hagué, que aconsegueix
superar l’Antic Règim, estem a la primera meitat del segle XIX, possiblement la
base social del camp català com l’hem conegut fins fa poc.
D’arrels i convicció carlines; religiós i
conservador, doncs; amant de la terra i
del seu ofici pel que va ser preparat tant per la seva formació com per la
voluntat familiar. Conscient, però, en el punt i final del llibre de l’evolució
dels temps però sense oblidar els seus personals valors. Ho escrigué fa més de
vint-i-cinc anys.
“Els temps certament han canviat, els costums
també, les tècniques, els sistemes de treball i tot el que és referent al
desenvolupament material. No ens podem pas agafar al passat. Hem de caminar
endavant, adaptant-nos i caminar junts amb aquest progrés. Però no obstant, no
podem oblidar els valors de l’esperit, la moral, la fe, la religió, l’amor a Déu
i als germans.”
Pere Serra i Domenjó: “Com nasqué una casa de
pagès. Història dels hereus de Cal Barrina”. 2010.
21 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada