Retratats.

Anys i més anys blasmant des de l’essencialisme nacionalista l’existència de les Diputacions Provincials. La Província és innombrable. Als mitjans nostrats, i als cercles nacionalistes, cal parlar de “demarcacions” com a norma d’estil. Les essències administratives pàtries són les comarques i les vegueries! Tant li fa que no hi ha cap constància empírica d’això, mentre que la reforma liberal del segle XIX ha donat els seus bons fruits a les administracions municipals catalanes.

No fa encara dos dies que la Sra. Vicepresidenta del Govern de la Generalitat deia que s’havien de suprimir les Diputacions, i vés per on, avui apareix retratada junt amb el President (de Catunya) en l’acte de la signatura d’un préstec financer de les Diputacions a la Generalitat. Retratada, com retratats han quedat els nacionalistes i tot aquells que parlen barat, sense gaire coneixement de què parlen.

L’administració de la Generalitat, ofegada pels seus dèficits, no pot complir els compromisos que té contrets amb molta gent, entre ells amb els Ajuntaments de la seva “demarcació”. Els Ajuntaments tenen consignats aquests ingressos als seus pressupostos, però com que no els cobren estan arraconats entre les resultes pendents i lògicament les acaben derivant cap a d’altres proveïdors seus que al seu torn queden penjats.

Llavors, algú s’adona que les Diputacions tenen recursos. La seva estructura pressupostaria els permet tenir uns ingressos regulars i unes despeses controlades. Al menys aquí, a casa nostra. No, no es tracta de ficar ma a la seva tresoreria. Faltaria més!, però sí que ens poden fer de financers. I ja tens muntat l’esperpèntic numeret de que les menyspreades Diputacions provincials fan un préstec, amb interessos, a tornar a un any vista, a la Generalitat perquè aquesta amb aquests recursos frescos pagui deutes (esperem que siguin quasi tots) als Ajuntaments de les seves respectives “demarcacions”.

Quants gripaus cal empassar-se en la política, veritat?

8 de març.