Va
ser com una “novillada”. El jònec (brau o bou jove), atrevit, descarat,
belluguet, front al veterà torero sevillà que ha vist bèsties i banyes de totes
mides. No hi va haver color. En el fons, però, era la confrontació de dos mons
diferents. El de la bromera líquida d’ara i el de la solidesa assentada d’abans.
Es va posar de manifest com ha canviat tot, la política, el periodisme, la gent
i les circumstàncies, tot en una generació només. Un, lliure, de tornada de
tot, l’altra, intentar anar a algun lloc que ni ell mateix sap massa quin és.
“Hay una manera perfecta de matar al padre que
es no contar con él”, li diu en un moment de la conversa Felipe González a
Jordi Évole. També molt conegut.
19 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada