25 de març del 2012

Perdoneu, però algú ho ha de dir.

Aquest dies és noticia la resolució d’un cas judicial que va atrapar a un ciutadà montgatí en un embolic que el va portar  a ser condemnat per la justícia italiana i a complir  una condemna de presó per ser confós amb un mafiós que delinquia amb la seva identitat.

Ara tot és alegria per haver desfet, gràcies a la solidaritat ciutadana i la pressió mediàtica, millor dit d’un determinat mitjà, la seva trista situació que ha durat més del compte. Tots contents del resultat de la mobilització i satisfets.

Ara bé, cal no oblidar com va començar tot: amb una acció irregular, quant no sospitosament delictiva, que va ser el desencadenant de tota la confusió. Sembla que aquesta persona va vendre, sí, vendre, el seu carnet d’identitat per, res més que, 1.400,-€ a algú, una mica tèrbol, que evidentment no el volia com a record sinó per utilitzar-lo per finalitats inconfessables, malgrat que aparentment podia fer creure que eren “altruistes” (?). No va ser una imprudència, amb diners per entre mig va ser alguna cosa més.

No estaria malament que ara, que ja ha finit el malson, el ja feliç personatge es plantegés tornar a la societat que l’ha ajudat aquells 1.400,-€ que van ser l’origen de tot. Seria de justícia, oi?, cap verd.




24 de març.