16 de març de 2012

Retroalimentar-se.


La notícia parla d’esverament a la xarxa arran d’una portada de l’ABC de Madrid. Vés a saber els nivells d’esverament i de xarxa que considera el mitjà que en parla. Bé, però tot plegat, com funciona?

“¡Tenemos un problema!”, ràpidament respost per “Tenim un problema!”, però, qui té un problema? ¡España!, diuen uns. “Catalunya!” responen els altres.

De veritat? Perquè ens entestem de confondre una part per el tot? L’ABC es un diari conservador, clerical i monàrquic que respon a un sector de la ciutadania espanyola que pensa així, com altres mitjans pensen altres coses. ERC, i/o els nacionalistes catalans, tenen les seves legítimes idees que són més o menys compartides. No sé pas gaire si més o menys, en tot cas, no pas per tothom o per tots els catalans. Llavors, perquè parlem de Catalunya i d’Espanya? Perquè no parlem de que en una societat oberta i democràtica hi ha opinions, i correlativament opcions politiques, diferents i de com hem d’organitzar el debat col·lectiu entre elles? A cops de portades de diari, i/o de tuits al Twitter? Au!, que pugi la cridòria, encenem a la gent! Acabarem a garrotades. Altra vegada?

Clar, això no interessa gaire ni a uns ni als altres. Crec que a Catalunya poca gent sabria què són determinats mitjans locals madrilenys si no fos la “bola” que se’ls dóna fent-se ressò de les seves dèries, i que a les Espanyes la ciutadania entendria millor el sentiment particular català si no fos presentat exclusivament a través dels essencialistes. Els nacionalismes es retroalimenten, és ben conegut. Cal que hi hagi un enemic extern, cal que hi hagi un “altre”. És una història molt vella i molt viscuda, desgraciadament massa viscuda.

16 de març.