El passat cap de
setmana han desaparegut dues figuretes del meu paisatge. Ambdues eren ja força
grans. Una la trobaré a faltar molt. L’altra, notaré deixar de veure-la.
La Teresa de cal Fesoler, m’estimava i jo me l’estimava per la remembrança familiar que ens unia. No érem parents, ni varem tenir una gran relació, però ens varem fer sempre. La vida de poble, la vida d’abans dels pobles, té aquestes coses.
La Concepció Font va ser part del meu paisatge administratiu un bon temps. Desprès, la seva presència elegant, cabells blanc, ulleres de sol, a la ciutat, als carrer del centre.
Ara hi ha altres cares. En una, les dels seus que queden amb qui la recordarem, en l’altra les de noves generacions que pugen i que em costarà distingir.
21 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada