Quin fracàs per la
democràcia, quin fracàs per les organitzacions que l’haurien d’estructurar!
Parlaments escollits pels ciutadans/es sobrepassats, sobrevolats, per
qualificats (permeteu-me el
dubte) tècnics proposats a dit per dirigir el Govern del
país que paradoxalment aniran a demanar la confiança dels representants de la “sobirania
popular” que segurament els hi donaran sense masses escarafalls, derrotats
i rendits.
Tornem-hi. Però, a on estem? Com hem arribat fins
aquí? Per incúria, desídia, frivolitat, engany. De tots. Els
governants tenen més responsabilitat, clar. Ells tenien més coneixements, més
informació. En teoria el seu paper era de dirigir, explicar, proposar. Sembla
que no ho han fet gaire bé tot això. Perquè tanta por en dir la realitat tal
com és? Perquè aquesta voluntat de mantenir a la ciutadania en els núvols? Però
la ciutadania també ha jugat el joc. Vivíem tan bé! Els grans miraven
enrere i veien ja molt lluny les estretors i les misèries de la generació
anterior. En tot cas, eren els problemes dels que encara no ens havien atrapat,
del “pobres”. Els joves han estat pujats entre cotó fluix, agombolats i ben
criats des que varen venir al món. Sols cal fixar-se en les dades de l’esperança
de vida, cada cop més elevada, i en les taxes de mortalitat infantil, cada cop
més reduïdes.
Tret d’alguns “incordis”
molt conscienciats, moltes vegades sols parcialment, d’algun tema concret,
poques veus s’han alçat contra el creixent desori. Anàvem tant bé!
Ara, la patacada.
Serà forta i costarà refer-nos-en, més que res per l’esvaïment del miratge on
estàvem instal·lats. Però, quants voldrien plorar amb els nostres ulls! Sols es
pot prometre “sang, suor i llàgrimes” i el problema a debatre és
de qui seran. Sols dels de baix? Reapareixeran les tensions socials que ara,
malgrat el que sembli, tenim oblidades.
Mirant les
propostes de l’actual campanya
electoral veus més del mateix. Poques veus assenyades i sobretot
realistes. Si canviem hi haurà feina! Però, de què? a on? Sols és
un problema de baixar els impostos, de merèixer confiança? Voleu dir? Cal
mantenir els drets adquirits! Ah!, sí, però com els pagarem? Caurà Manà
del cel? Sols, anirem més bé! En quin marc, en quina companyia?
Sense tensions? Cal trencar amb les velles estructures! Com es fa
això? Sortirem al balcó a explicar-ho? Ho comprarà la gent?
Res, ens esperen temps difícils.
15 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada