15 de novembre de 2011

Governs tecnocràtics.

Quin fracàs per la democràcia, quin fracàs per les organitzacions que l’haurien d’estructurar! Parlaments escollits pels ciutadans/es sobrepassats, sobrevolats, per qualificats (permeteu-me el dubte) tècnics proposats a dit per dirigir el Govern del país que paradoxalment aniran a demanar la confiança dels representants de la “sobirania popular” que segurament els hi donaran sense masses escarafalls, derrotats i rendits.

Tornem-hi. Però, a on estem? Com hem arribat fins aquí? Per incúria, desídia, frivolitat, engany. De tots. Els governants tenen més responsabilitat, clar. Ells tenien més coneixements, més informació. En teoria el seu paper era de dirigir, explicar, proposar. Sembla que no ho han fet gaire bé tot això. Perquè tanta por en dir la realitat tal com és? Perquè aquesta voluntat de mantenir a la ciutadania en els núvols? Però la ciutadania també ha jugat el joc. Vivíem tan bé! Els grans miraven enrere i veien ja molt lluny les estretors i les misèries de la generació anterior. En tot cas, eren els problemes dels que encara no ens havien atrapat, del “pobres”. Els joves han estat pujats entre cotó fluix, agombolats i ben criats des que varen venir al món. Sols cal fixar-se en les dades de l’esperança de vida, cada cop més elevada, i en les taxes de mortalitat infantil, cada cop més reduïdes.

Tret d’alguns “incordis” molt conscienciats, moltes vegades sols parcialment, d’algun tema concret, poques veus s’han alçat contra el creixent desori. Anàvem tant bé!

Ara, la patacada. Serà forta i costarà refer-nos-en, més que res per l’esvaïment del miratge on estàvem instal·lats. Però, quants voldrien plorar amb els nostres ulls! Sols es pot prometre “sang, suor i llàgrimes” i el problema a debatre és de qui seran. Sols dels de baix? Reapareixeran les tensions socials que ara, malgrat el que sembli, tenim oblidades.

Mirant les propostes de l’actual campanya electoral veus més del mateix. Poques veus assenyades i sobretot realistes. Si canviem hi haurà feina! Però, de què? a on? Sols és un problema de baixar els impostos, de merèixer confiança? Voleu dir? Cal mantenir els drets adquirits! Ah!, sí, però com els pagarem? Caurà Manà del cel? Sols, anirem més bé! En quin marc, en quina companyia? Sense tensions? Cal trencar amb les velles estructures! Com es fa això? Sortirem al balcó a explicar-ho? Ho comprarà la gent?

Res, ens esperen temps difícils.

15 de novembre.