22 de novembre del 2011

Quina barra!

No fa ni 48 hores del tancament de les urnes en la darrera convocatòria electoral i el President de la Generalitat, del partit que ha guanyat les eleccions a Catalunya, surt a anunciar un conjunt de mesures per equilibrar els comptes públics que inclouen rebaixa del sou del funcionaris i augments d’impostos i taxes pels contribuents.

No és pas que les mesures siguin inadequades. Probablement, davant del desequilibri entre els ingressos i les despeses de l’administració autonòmica, son les necessàries. El problema no està aquí, el problema està en que de tot això no se’n ha parlat gens durant la campanya electoral, al menys per part de la força política guanyadora. El tema s’ha amagat als ciutadans i s’ha furtat al debat polític, central en una contesa electoral. Que segurament s’havia de fer, ja que les faves són comptades, certament. Que no s’havia de dir, ja que no són pas mesures que s’improvisen i es decideixen en 24 hores, és enredar a la gent, és fer trampa.

Clar que desprès la ciutadania pensa que les campanyes electorals no serveixen per res. Clar que cau baix la consideració dels “polítics” i la “política”. Això és murrieria de la dolenta, això és estafa.

Ara, amb qui es portaran endavant aquestes politiques ? El Govern no té majoria, caldrà que cerqui aliats. Però, qui sensatament pot avenir-se a ajudar a un Govern que actua d’aquesta manera? Que s’espavili! Si no se’n surt que convoqui eleccions anticipades i allà haurà d’explicar amb quines mesures vol tirar endavant el país, debatent-les amb les altres forces polítiques i amb la ciutadania tot informant-la  del què hi ha i del què es proposa. Que la ciutadania ho accepta? Doncs, llavors d’acord. Però amb coneixement de causa.

I el Pacte Fiscal? Ah, ja dorm el somni dels justos. Va servir per encaterinar als incauts que volien algun agafador per la situació. Ara que ja no es pot aguantar (abans tampoc) l’arramben a les golfes. Ja el tornaran a treure si els convé més endavant, altre cop un espantall. Però, de què ens hem d’estranyar? Si sempre han fet igual!

22 de novembre.