Això va de mal borràs. Quin panorama! No, no
estic pensant en les perspectives electorals que ens vénen al damunt, qüestió conjuntural,
sinó en aspectes estructurals del nostre viure i conviure. Europa, la pèrdua
del seu sentit primigeni. L’economia del món “occidental”, ingovernable i sense
rumb més enllà de l'abisme al que ens porta la recerca absurda del benefici com
sigui, a costa del que sigui, a curt termini, sols val el valor de l’acció per
l’accionista. Les desigualtats socials i la desesperació dels de baix sense pal·liatius
que els consolin, atordeixin o apaivaguin La manca de respostes politiques creïbles
i sensates, sols pendents del proper procés electoral. Els egoismes insolidaris
pregonats obertament.
Com s’ha d’entendre que el mitjans ens aclaparin
amb propaganda del luxe ostentós i obscè (suposo que és que s’acosten dates de
regals, però, heu vist els preus?); de la futilitat de la moda com a element
important en la vida de la gent, de la gent que se la pot permetre; de la
niciesa sempre vulgar de les preteses celebritats que sols ofereixen fum i
bromera; de l’escandalosa disbauxa dels entreteniments col·lectius.
Però, que no passa res de greu i gruixut al
nostre voltant per engaltar-nos i enganxar-nos amb total frivolitat aquests
temes? És part inevitable del joc del món d’avui? Quan, finalment i fatalment, ens mirem al mirall –que no ens quedarà més
remei que fer-ho- ens espantarem esglaiats. Temps difícils. Amb responsables
que ens portem com a xais a l’escorxador.
5 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada