5 de novembre de 2011

Què ens passa? (col•lectivament)




Això va de mal borràs. Quin panorama! No, no estic pensant en les perspectives electorals que ens vénen al damunt, qüestió conjuntural, sinó en aspectes estructurals del nostre viure i conviure. Europa, la pèrdua del seu sentit primigeni. L’economia del món “occidental”, ingovernable i sense rumb més enllà de l'abisme al que ens porta la recerca absurda del benefici com sigui, a costa del que sigui, a curt termini, sols val el valor de l’acció per l’accionista. Les desigualtats socials i la desesperació dels de baix sense pal·liatius que els consolin, atordeixin o apaivaguin La manca de respostes politiques creïbles i sensates, sols pendents del proper procés electoral. Els egoismes insolidaris pregonats obertament.

Com s’ha d’entendre que el mitjans ens aclaparin amb propaganda del luxe ostentós i obscè (suposo que és que s’acosten dates de regals, però, heu vist els preus?); de la futilitat de la moda com a element important en la vida de la gent, de la gent que se la pot permetre; de la niciesa sempre vulgar de les preteses celebritats que sols ofereixen fum i bromera; de l’escandalosa disbauxa dels entreteniments col·lectius.

Però, que no passa res de greu i gruixut al nostre voltant per engaltar-nos i enganxar-nos amb total frivolitat aquests temes? És part inevitable del joc del món d’avui? Quan, finalment i fatalment,  ens mirem al mirall –que no ens quedarà més remei que fer-ho- ens espantarem esglaiats. Temps difícils. Amb responsables que ens portem com a xais a l’escorxador.

5 de novembre.