21 de novembre de 2011

El resultat d’ahir.


El PP ha guanyat abassegadorament les eleccions generals d’ahir. No hi ha hagut sorpresa. En tot cas, la sacsejada que representa tot capgirament quan es produeix. És, hauria de ser, sols el moment, i aquest resultat ja estava descomptat. Els socialistes han perdut amb una forta davallada i una gran patacada. L’esperança fins a darrer moment de que l’anunciat no es produeixi o sigui menys fort de l’esperat. La il·lusió de les conviccions.

Ara, els guanyadors, al conjunt d’Espanya i a Catalunya, que són diferents, han de respondre a les esperances en ells dipositades. No ho tenen fàcil. De fet, ho tenen molt complicat ambdós i serà bo de veure com se’n surten. L’eufòria de la victòria ha deixar pas a l’assumpció de les responsabilitats assolides. Tant de bo que trobin les possibilitats de sortir-se’n de forma airosa pel bé de tots. Ens tinc raonables dubtes de que ho aconsegueixin. L’envit és molt fort. El perill del desencís pot ser problemàtic.

Els perdedors, els socialistes, s’han de parar a pensar una bona estona. Què ha passat? No és gaire difícil esbrinar-ho. Les dades estan sobre la taula. Més difícil és escatir perquè ha passat. Sí, hi ha una causa principal, la crisi econòmica. Però hi ha algunes causes més, internes a l’organització, que modulen la principal pel que fa a l’amplada de la desfeta. A partir d’aquí, què fer d’ara en endavant. Sense un bon anàlisi de les dues primeres preguntes pot donar-se una resposta a la tercera errada i/o estèril. També per aquests, els perills  del desencís del per allà on surtin, o pretenguin sortir, els pot portar greus conseqüències.

Calmeu-vos tots!, no obstant les presses (mala cosa en els temps d’avui). Ja aniran caient els dies, no pretenguem fer-los més curts del que són. Tot arribarà al seu temps. Clar que cal omplir diaris i necessiten llenya cada dia. A vegades llenya verda.

21 de novembre.