9 de novembre de 2011

La malenconia. Un pessic.

Jordi Gracia ha escrit un pamflet (així titula el seu darrer llibre) contra l’intel·lectual melancòlic. Ed. Anagrama. B-2011.

Desconec amb qui polemitza. Segur que és alguna batalleta d’intel·lectuals i els seus cercles que hi ha en marxa o que ell posa en marxa. Potser sols va de literatura. Ho desconec i tampoc m’interessa massa aquest aspecte

El que m’ha agradat, perquè m’ha sacsejat personalment, és que posi en qüestió les actituds de malenconia que a vegades expressem respecte el món en què vivim els que ja som una mica grans. Que si temps enrere tot era millor, que si ara no hi ha projectes, que si es perden els valors.... i no tenim present el que està passant al nostre voltant.

Certament les elits d’ara no són com les d’abans. De fet, tot és diferent que abans. Tot es mou, canvia. Millora? Doncs, objectivament, sí. Col·lectivament, poc a poc potser, cal reconèixer que, malgrat que ens agradaria a alguns que els avenços fossin formidables ja que ho podrien ser, alguna cosa es va avançant. En riquesa material no hi ha cap dubte (malgrat no sé pas si ben aprofitada), però també en riquesa cultural, àdhuc, gosaria a dir, en política. No en termes de conjuntura ja que ara estem a on estem, sinó en termes generacionals.

Hi ha o no hi ha més gent preocupada, interessada, conscienciada, que abans? Potser més difusa o desestructurada, certament. Però abans no era pas el millor dels mons. Mai han estat els temps d’abans millors. Molts pocs a dalt, molts molts a baix. No ens agraden les subcultures de baix de tot, però Déu ni do de l’amplitud de les capes mitges que abans no hi eren. Això es ferment per mantenir i augmentar els estrats superiors. Per tant, menys malenconia i més reconeixement de les possibilitats de millora. Ajudem-nos a  anar endavant.


“La historia bien hecha es muy morosa pero casi por defecto tiende a desmontar las versiones felices del pasado. En la raíz del oficio está el desmontaje de los relatos que cada presente ha dado de sí mismo, y limpiarlos de mentiras y ocultaciones, de traiciones secretas y claudicaciones inconfesadas. Por decirlo así, el oficio del historiador es detectivesco y por esto es, como la mejor novela policíaca, una escuela de desengaño. Casi nada en la historia acaba siendo como parece o fue contado. Los intereses de cualquier presente difieren de los intereses del futuro, más dispuesto a despojar de excusas las motivaciones humanas y a saber más fiablemente las cosas que pasaron, tanto si perturban el relato heredado como si no.”

9 de novembre.