Jordi Gracia
ha escrit un pamflet (així titula el seu darrer llibre) contra l’intel·lectual
melancòlic. Ed. Anagrama. B-2011.
Desconec amb qui polemitza. Segur que és
alguna batalleta d’intel·lectuals i els seus cercles que hi ha en marxa o que
ell posa en marxa. Potser sols va de literatura. Ho desconec i tampoc m’interessa
massa aquest aspecte
El que m’ha agradat, perquè m’ha sacsejat
personalment, és que posi en qüestió les actituds de malenconia que a vegades expressem
respecte el món en què vivim els que ja som una mica grans. Que si temps enrere
tot era millor, que si ara no hi ha projectes, que si es perden els valors.... i
no tenim present el que està passant al nostre voltant.
Certament les elits d’ara no són com les d’abans.
De fet, tot és diferent que abans. Tot es mou, canvia. Millora? Doncs,
objectivament, sí. Col·lectivament, poc a poc potser, cal reconèixer que, malgrat
que ens agradaria a alguns que els avenços fossin formidables ja que ho podrien
ser, alguna cosa es va avançant. En riquesa material no hi ha cap dubte
(malgrat no sé pas si ben aprofitada), però també en riquesa cultural, àdhuc,
gosaria a dir, en política. No en termes de conjuntura ja que ara estem a on
estem, sinó en termes generacionals.
Hi ha o no hi ha més gent preocupada, interessada,
conscienciada, que abans? Potser més difusa o desestructurada, certament. Però
abans no era pas el millor dels mons. Mai han estat els temps d’abans millors. Molts
pocs a dalt, molts molts a baix. No ens agraden les subcultures de baix de tot,
però Déu ni do de l’amplitud de les capes mitges que abans no hi eren. Això es
ferment per mantenir i augmentar els estrats superiors. Per tant, menys malenconia
i més reconeixement de les possibilitats de millora. Ajudem-nos a anar endavant.
“La historia bien hecha es muy morosa pero
casi por defecto tiende a desmontar las versiones felices del pasado. En la raíz
del oficio está el desmontaje de los relatos que cada presente ha dado de sí mismo,
y limpiarlos de mentiras y ocultaciones, de traiciones secretas y claudicaciones
inconfesadas. Por decirlo así, el oficio del historiador es detectivesco y por
esto es, como la mejor novela policíaca, una escuela de desengaño. Casi nada en
la historia acaba siendo como parece o fue contado. Los intereses de cualquier
presente difieren de los intereses del futuro, más dispuesto a despojar de
excusas las motivaciones humanas y a saber más fiablemente las cosas que
pasaron, tanto si perturban el relato heredado como si no.”
9 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada