Els anys 20 van transcórrer a la família Vilella- Llopis a Mataró al carrer de
Sant Benet, 46. Va venir al món en aquesta dècada la Isabelita,
al 1911, i més tard la darrera, la Lola
al 1016. Hi ha una altra fotografia que han conservat la família d'Alforja -que m'han fet arribar des d'allà- semblant a l'anterior de 1905 ja que hi ha els mateixos personatges col·locats de forma diferent que deurien enviar-la des d'aquí
(foto proporcionada per Miquel Huguet Vilella procedent de la documentació familiar a Alforja)
Però la grip “espanyola” va provocar un daltabaix
a ca els Vilella-Llopis. La mare,
pel que m’expliquen, va anar a cuidar a una veïna que tenia canalla petita i
estava malalta i així va contreure la grip que la va portar al sot. Era a la
tardor de 1918, tenia sols 42 anys, l’enterraren el 9 de novembre.
“Cal tenir present que l’any 1918 se l’havia de conèixer com a l’any de
la “passa”, per una epidèmia de grip molt greu que causà gran mortaldat a la
ciutat. El susdit any, amb les seves 679 defuncions, assenyalà la cota màxima d’òbits
de tot el que anava de segle”. J.
Llovet. “Mataró, dels orígens de la
vila a la ciutat contemporània” Ed. Caixa Laietana. M- 2000.
No he trobat esqueles de l’enterrament (curiós, ja que n’hi ha de
pràcticament tothom de la família), però sí la factura de can Junqueras
( Pompas Fúnebres, La Sepulcral). Cal veure-la amb atenció pels conceptes que comportava
un enterrament cent anys enrere.
El vidu, l’Anton,
es quedà sol amb vuit criatures, la més petita, la Lola, no tenia més de dos anyets. Primer es va fer càrrec de la
prole l'Antònia, la gran, que
ja tenia 21 anys, però al poc va voler-se casar i va passar la feina a la Magdalena que va restar soltera tota la
vida i fins la seva mort, al 1981, va ser la que va cuidar dels que es van
quedar a la família.
(La Lola Vilella Llopis amb dos anys)
L’Antonia va
entrar de jove a cal cadiraire del carrer de Sant Josep, casant-se amb en Federico Bellsolell i Comas, al cap de
poc del traspàs de la seva mare. Més d’una vegada, pel que m’ha arribar, va
anar a plorar a casa del seu pare sobre les condicions que tenia com a jove i
el seu pare li va dir que era el que havia triat i que aguantés el que li tocava.
Van tenir dos fills, en Joan Baptista Bellsolell Vilella (1919) que moriria a Mataró el 2008 desprès
d’una vida de pel·lícula i la Pepita Bellsolell Vilella (1923) que moria amb 12 anys al 1935. En Frederic
va morir, desprès de fer tota la vida de cadiraire, el gener del 1971 amb 75
anys. L'Antònia, l'octubre del 1982 amb 85 anys.
L’Agustí Vilella
Llopis va haver d’anar-se’n de Mataró el 1921 arran del fets de Ca l’Aragonès.
A la família sempre se’n ha parlat en veu baixa i mig d’amagat per què no transcendís
gaire. Sembla que va estar involucrat en la lluita entre els del sindicat
lliure (els seus, ja que era del Centre Catòlic d’Obrers) i els del sindicat
únic, els de la CNT. No sé quin grau d’implicació hi va tenir en aquells fets, però van
recomanar-li que se’n anés de la ciutat. Sempre s’ha explicat -per justificar-lo- que Mn. Plandolit li va omplir el cap.
“I si a Barcelona és prou coneguda la lluita desfermada
entre el pistolerisme sindical, “únics” contra “lliures”, també a Mataró fou
escenari en petita escala d’aquesta confrontació: l’any 1920 es produí l’assassinat
amb arma blanca d’un mecànic, sindicalista catòlic, Joan Torres i Vila. L’any
següent un escamot del “lliure” disparà uns trets contra uns treballadors que
eren al Cafè Bar Suizo, també restaurant, més conegut per ca l’Aragonès, a la
Riera, amb el resultats de dos morts i alguns ferits. Aquesta acció fou molt
comentada a la ciutat i durant molts anys hom la recordà com “els fets de ca l’Aragonès”.
Pot ben dir-se que fou la versió local de Quan mataven pels carrers, la
coneguda novella de Joan Oller.” J. Llovet, o.c.
(L'Agustí i la Palmira el dia del seu casament)
Es va establir a Ripollet i mai més va tornar. Es va casar
amb Palmira Marqués Nonell que deuria ser de Mataró també, ja que el seu pare,
Pere Marqués i Folch era mataroní. Van tenir dues filles, la Lourdes, que va
restar soltera, traspassada el 2018, i la Fedora que va néixer a Algèria on la família
Vilella- Marquès va establir-se un temps treballant a Blida a una fàbrica del seu
sogre, retornant desprès, primer a Lloret de Mar per treballar a la Sarfa i
definitivament altra vegada a Ripollet. La Fedora va tenir dues filles, la
Lourdes que era infermera a l'Hospital de Sant Pau, ara ja jubilada, casada amb en Pere Palau Muntada
i que han tingut tres fills, Marta, Anna i Xavier, que ja els han donat tres
néts, i la Isabel casada amb en Joan Cortés Moray que tenen una filla que es diu Elena. L’Agustí
Vilella Llopis va morir el 1957, la Palmira
havia traspassat el 1954.
8 d'abril. Dimecres Sant. Avui els Maristes de Sant Josep treien el pas de la coronació d'espines. Algun any, a les processons dels vells temps, em vaig posar el cucurutxo vermell i la vesta negre portant el ciri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada