Avui cal començar el dia tornant altra vegada a Pere Quart. “Infants”,
cantada per Joan Manuel Serrat.
Infants...
La vida ran de pols i les mirades altes,
seda tèbia de neu i llot fresc a les galtes.
Infants...
Esperança i enveja, els picarols del cor;
infidels com el temps, sobtosos com la sort
(o com la mort); mesquins i jugadors infants,
fraudulents i secrets, o pròdigs com soldans;
terroristes de sol i ressol als jardins,
porucs de nit deserta; impàvids assassins
de roses i libèl·lules; mercaders d'afalacs,
de dolçor viciosos i de llet embriacs.
Infants...
La voluptat furtiva del xipolleig i el fang,
insabuda promesa de l'amor de la sang!
Disfresses de tempesta, ornament del dolor,
pintura de la llàstima, marea de la por,
les llàgrimes sonores i arteres i abundants,
les armes de llur guerra civil contra els gegants.
La vida ran de pols i les mirades altes,
seda tèbia de neu i llot fresc a les galtes.
Infants...
Esperança i enveja, els picarols del cor;
infidels com el temps, sobtosos com la sort
(o com la mort); mesquins i jugadors infants,
fraudulents i secrets, o pròdigs com soldans;
terroristes de sol i ressol als jardins,
porucs de nit deserta; impàvids assassins
de roses i libèl·lules; mercaders d'afalacs,
de dolçor viciosos i de llet embriacs.
Infants...
La voluptat furtiva del xipolleig i el fang,
insabuda promesa de l'amor de la sang!
Disfresses de tempesta, ornament del dolor,
pintura de la llàstima, marea de la por,
les llàgrimes sonores i arteres i abundants,
les armes de llur guerra civil contra els gegants.
Què maca la poesia! Què macos els infants! (Va, avi, que et cau la baba). Desprès penjaré la diària “entrada del confinament” que ja la tinc en esborrany. Bon dia!, és
diumenge encara que no ho sembli.
26 d’abril. Tampoc faré bicicleta i ja m’he engreixat dos quilos
des que va començar tot aquest enrenou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada