Va, reposem una mica,
relaxem-nos. Les darreres entrades eren molt espesses. El confinament necessita
respirar.
He anat a la lleixa de l’estanteria
on hi tinc els llibres de poesia. No n’hi ha gaires, però escollits (al menys a
mi m’ho sembla). Molts són provinents d’obsequis diversos d’altres etapes de la
meva vida. Altres els tinc de molts anys, de quan era jove. La majoria són de
gent del país. Alguns autors m’ha marcat.
De tant en tant, n’agafo un i m’hi
perdo una estona. El Bestiari d’en Pere Quart, il·lustrat per en Xavier Nogués, que van editar
conjuntament La Galera i Proa a finals del segle passat és un llibre molt
bonic, pel contingut (jo n’estic de l’autor), però també pel continent, és un
llibre molt ben editat. Fa goig tenir-lo a les mans.
De Pere
Quart (Joan Oliver), “La vaca
suïssa”:
A més em sembla que ara també s’escau. (De què s’escau, Manel? Bé,
... no ho sé, ... em sembla, ...potser... Tant li fa! Que tothom pensi el que
vulgui.)
Quan jo m’embranco
en una causa justa
com En Tell sóc
adusta i arrogant:
prou, s’ha
acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i
tamboret de fusta!
La meva sang no
peix la noia flaca
ni s’amistança
amb el cafè pudent.
Vós no sou qui
per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés
expressament.
Encara us resta
la indefensa cabra,
que sempre ha
tingut ànima d’esclau.
A mi no em muny
ni qui s’acosti amb sabre!
Tinc banyes i
escometo com un brau.
Doncs, ja ho
sabeu! He pres el determini
l’he bramulat
per comes i fondals,
I no espereu que
me’n desencamini
la llepolia d’un
manat d’alfals.
Que jo mateixa,
si no fos tan llega,
en lletra clara
contaria el fet.
Temps era temps hi hagué una vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet!
25 d’abril. Torna a ser un dissabte rar, pas com els altres. Grândola, vila morena!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada