Paisatge d'Alforja
L’avi de la M. Antònia (la meva
muller), Antoni Vilella Grifoll (l’Antón o Antonet), va néixer a Alforja, població tarragonina del Baix Camp, sobre Reus, tocant
ja al Priorat, més o menys a l’entorn el 1870, potser el 1871, potser el 1869
(les dates que estic trobant de la família Vilella
són aproximades ja que sense referències directes les vaig deduint de documents
diversos).
(extret del treball d'en Miquel Huguet Vilella)
Ve a Mataró cap el 1902. La causa
probable de la seva emigració deuria ser la cerca d’horitzons més favorables
dels que tenia. La fil·loxera arriba al Priorat el 1893, a Porrera, municipi veí d’Alforja. Amb deu anys, des de la seva
aparició al Maresme al 1883, la plaga vinguda d’Amèrica empastifa tot Catalunya
i provoca un daltabaix al camp. Les dades del cens de població de la localitat
mostren una davallada notable a partir d’aquest fet que tocaria fons l’any 1990
en que comença una recuperació notable fins al dia d’avui que torna a tenir la
població de 150 anys enrere.
Pel que es dedueix de la documentació
que ha guardat la família (traspassada d’una generació a una altra en capses de
sabates o de galetes) deuria venir amb la seva dona, Isabel Llopis Salvador, nascuda el
1876, amb quatre fills: Antònia, la
gran, 1897; Magdalena, 1898; Agustí, 1900 i Ricard (Ricardo), 1902.
(Deu ser de 1905, ben establerts a Mataró)
Més endavant, ja aposentat –en parlarem-, aquí a Mataró ja van néixer, primer Mercè (Mercedes), 1904; María, 1906; Isabel (Isabelita), la
meva sogra, 1911 i Dolors (Lola), 1916.
(La Isabelita, la mare de la M. Antònia, la meva sogra, a la festa de la flor)
Sembla que va començar a treballar a
compte d’un comerciant de vins que es deia Josep
Taberna Avila (crec que també era d’Alforja i fins i tot potser parent, ho
estic esbrinant, podria ser Taverna?, de Taverna i Àvila l'Alforja n’és ple), amb
domicili del negoci al carrer de Beat (Beato) Oriol (avui ja Sant Josep Oriol),
23, o potser que aquest li va traspassar el negoci per alguna causa que no sé. Tinc anotacions
de la possibilitat de les dues coses, o d’ambdues a l’hora. El rebut de la
contribució industrial de 1904 encara va a nom d’en Taberna al carrer Beat Oriol cotitzant com industria de “vinos y vinagre al por mayor”, malgrat
que he trobat un document de l’administrador de consums per introduir vi al seu
dipòsit del carrer Beat Oriol signat per absència d’en Taberna per l’Antoni Vilella
el 2 d’octubre de 1902.
Aquesta és la data exacta –crec- de quan va començar l’Antoni en una activitat comercial que ja anava. Així mateix, hi ha
un inici de comptabilitat de l’octubre del mateix any. Una llista amb les
entrades mensuals de litres de vi des del 3 d’octubre del 1902 fins al 3 de
novembre del 1903 (no hi entrades a l’octubre d’aquest mes, pel que podem
considerar una anualitat) dóna un total de 62.512 litres que diu que equivalen
a 512 càrregues, a les que suma les existències prèvies de 70 càrregues, li resta 26, que deuen ser les que té al final,
i li dona un moviment de 556 càrregues. No entenc que les càrregues diu que
són, o jo interpreto que són, de 48 litres
ja que les multiplicacions no em donen. Ho hauré d’esbrinar, si puc, millor.
El rebut de
la contribució industrial del 1905 ja va a nom de l’Antoni Vilella i està domiciliat al carrer de San Benet, 46, cotitzant
com industria de “Taberna”. No sé per quina
causa (potser un error burocràtic repetit) els rebuts de la contribució dels
anys posteriors porten l’adreça del número 45 del carrer de Sant Benet, encara
que tota la documentació que he trobat indica sempre el número 46. Les cèdules
personals de la Isabel de l’any 1906
(de 11ena.
classe: 50 cèntims) i la de l’Antoni de l’any 1910 (de 8ena. classe: 6 pessetes amb 50
cèntims) estan domiciliades al número 46.
No sé pas si quan la familía es trasllada a Mataró va venir també la sogra de l’Antoni, la mare de la Isabel,
Elena Salvador Aleu, que mort i
l’enterren a Mataró a començaments de l’any 1909 on tinc el document de lloguer
anual d’un nínxol al “Cementerio de
Mataró. Nichos en depósito” que contracta l’Antoni i que consta renovat al menys fins al 1914. Aquesta
suposició no fora inversemblant ja que al mateix temps es conserva una carta
d’una germana de la Isabel que era
monja i que des de la seu de la seva congregació a França els transmet la seva
resignació i les seves pregaries, signant com a Sor Gregoire du Sacre Coeur.
La carta porta l’adreça de La
Tour Saint Joseph de Sant Pern (municipi del departament de Ille et Vilaine a la Bretanya francesa) que és la casa
mare de les Germanetes dels Pobres. Potser no
havent-hi més família a Alforja la sogra de l’Antoni se’n ve també a Mataró per estar amb la filla.
4 d'abril. He trobat un bon entreteniment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada