Aproximació a la família Vilella a Mataró -6

Cal explicar ara la Isabel Vilella Llopis, la Isabelita, la meva sogra, la penúltima de les filles de l’Antón Vilella Grifoll. Abans de casar-se va a anar a treballar a “la fàbrica”, com tocava, segurament a ca l’Ymbern com la seva germana Maria. Consta com a repuntadora.

Maria Vilella, Isabel Vilella i Josep (Pepito) Agell

Es va casar el 1936, el 10 de maig, a Dosrius, segons consta als papers, tenia doncs 25 anys. Es va casar amb un vidu, en Josep “Pepito” Agell David. (Als papers el seu segon cognom surt a vegades com a Daví o Diví, per exemple en la seva pròpia esquela. Però l’esquela de la seva mare consta com a Antònia David i al seu DNI també està com a David. Per tant tancarem la polèmica i el deixarem sempre com a David). S’havia casat en primeres amb Concepció Batayé Sala el 1934 que es va morir l’any següent, el març del 1935. Per tant, la viudetat li va durar ben poc. Ell, però, ja era gran, nascut al 1897, en Pepito tenia 39 anys quan es va tornar a casar, no podia esperar-se massa.

El matrimoni va anar a viure al carrer Fray Luis de León, no gaire lluny de la bodega de l’Anton, carrer rebatejat al poc com a Miquel Bakunin (entrem en temps revolucionaris) és de suposar amb els pares del marit encara que per poc temps. El pare, Jaume Agell Peradejordi, mort aquell mateix any 1936, la mare, Antònia David Ambrós, l’any següent, el 1937. 

Les desgràcies se’ls acumulen a la nova parella, el primer fill que tenen, en Jaume morirà també l’any 1937, als dos mesos. Amb la guerra de per mig s’esperaran fins al març del 1940 perquè la Isabel porti al món a la Marta Agell Vilella. Molt més endavant, de “relliscada” com es deia llavors, el 1951, arribaria la M. Antònia. El pare ja tenia 54 anys.  

De jove havia estat esportista, porter del Iluro F.C., no sé si va traspassar els seus gens al meu fill que és un futbolista i futboler empedreït.

(Isabel Vilella, Marta Agell Vilella i Pepeta Agell)

Cal explicar que en Pepito Agell tenia dues germanastres, una per part de mare, Carme Salich David, casada amb en Pere Cantó Bombardó, que es va morir el 1954, i per part de pare la Josepa (Pepeta) Agell Faixedas, que ja gran es casaria amb el vidu de la Carme Salich (entre elles no eren res, el pare vidu d’una s´havia tornat a casar amb la mare vídua de l’altra). 

(La família Agell-David al complert: Jaume Agell Peradejordi; Antònia David Ambròs; Pepeta Agell Faixedas; Josep Agell David i Carme Salich David)

La tia Pepeta, com va ser coneguda sempre, es va fer molt amb la família de la seva cunyada Isabel. Vivia al carrer de Puigblanch n. 19, no gaire lluny d’on acabaria vivint la Isabel.

(Pepeta Agell, Ricardo Vilella, Magdalena Vilella, Josep (Pepito) Agell, Isabel Vilella, Mercedes Vilella. Marta Agell, Maria Vilella i Lola Vilella)

El Sr. Cantó, com era conegut a la família traspassaria al 1961 i la Pepeta Agell arribaria fins els 94 anys, finint el 1988.

Josep Agell Davíd era un bon manyà, mecànic de màquines, que va arribar a ser Director Tècnic d’una important empresa de Mataró, “Géneros de punto Rafel S.A.”, situada just a l’entrada de la ciutat venint per la carretera N-II des de Barcelona. Era la primera fàbrica que es veia, coneguda com a can Dubarry i també can Ruaix. A la tanca de la fàbrica que donava front la carretera hi havia estucada -ben visible omplint tota la paret amb lletres majúscules- la marca del producte que feien: MEDIAS DVBARRY. Quedava clar, entraves a la ciutat del gènere de punt.

El carrer de Director tècnic comportava tenir un habitatge dins del recinte de la fàbrica. El Director tècnic sempre estava al peu del canó, diumenges i tot, afinant les màquines. La Isabel Vilella va deixar de treballar i la M. Antònia Agell va néixer a la clínica de la “Alianza Mataronense” puix el pare pertanyia a la seva Junta Administrativa i va créixer de petita comptant amb la seva germana gran els cotxes que passaven per la carretera des de les portes de can Dubarry, tota una distracció llavors.

(Marta Agell, Josep Agell, Isabel Vilella al patí de can Dubarry)

La vida es va tòrcer pels Agell-Vilella. L’any 1956, en una operació de pedres al ronyó que semblava senzilla, en Josep Agell David s’hi va quedar. Tenia sols 60 anys. Tot un daltabaix per la família que va haver de buscar casa i feina ja que la que les sustentava s’havia esvaït. La casa era de l’empresa, la Isabel, amb dues filles petites, va haver de tornar a posar-se a treballar.

La germana gran de la Isabel, l’Antònia, els va llogar un pis tenia al carrer Prat de la Riba (llavors, Primera Bandera de la Falange de Catalunya) un segon al n. 54. Allà vaig anar molts dies a buscar i a deixar a la M. Antònia quan érem promesos i a dinar-hi diumenge si, diumenge no, a la trobada familiar. La Marta Agell Vilella que havia començat a treballar a l’Aliança Mataronense va buscar un sou millor  a “Calcetines Molfort’s”, llavors una potent i arrelada fàbrica de mitjons del carrer de Sant Agustí. La M. Antònia va començar escola al Cor de Maria amb bon aprofitament. De principi de viudetat, la Isabel Vilella es va posar a treballar a casa seva, “a mans” com es deia, però veient que els ingressos eren migrats va tornar a treballar a ca l’Ymbern fins que amb el temps per motius de desviació de la columna vertebral va aconseguir la llarga malaltia.

Amb els anys, la Marta Agell Vilella es va casar i va tenir fills (ja en parlarem) i el pis de Prat de la Riba es va fer petit, a més la tia Pepeta hi tenia una habitació per anar-hi a dormir cada vespre, de dia s’estava a casa seva al carrer Puigblanch.  El jove matrimoni va anar a buscar el seu cau propi, a un pis del bloc que es va aixecar al solar que va deixar lliure on hi havia la casa de l’Alcalde Crespo, don Pedro, al Camí de la Geganta, 3, llavors Ronda Carlos III. 

Quan l’Antònia Vilella va necessitar el pis ja que va tornar el seu fill buscant on arredossar-se, la Isabel se’n va anar a viure amb la seva filla gran, la Marta, i en aquell pis va acabar els seus dies a l’octubre de 1980, jove encara, tenia 68 anys.

Per cert, l’Antònia va haver d’anar a viure els seus darrers temps al pis de les seves germanes al Camí Fondo, 20, on va mori al 1982.

16 d'abril.