En el records familiars sembla que tots els fills i filles
de l’Anton Vilella Grifoll van anar
a estudi, com se’n deia llavors, a ca la senyora
(Doña) Pilar del carrer de Sant Cugat, molt a prop de casa seva. La més
petita, la Lola, ho feu fins els 14 anys.
(Lola amb amigues, de joveneta)
No sabem a què es dedicaven les noies Vilella que es van casar
abans de fer-ho. Potser ajudaven a la bodega i a la casa que prou feina devia
haver-hi faltant la mare i amb germanes més petites. La Magdalena sembla que mai va tenir una ocupació remunerada i sempre
va fer de germana gran. La Isabelita
sí que va anar a treballar al tèxtil, però un cop casada tal com van fer l’Antònia i la Mercè va dedicar-se a allò que eufemísticament llavors se’n deia “sus labores”, o sigui constaven com a mestresses
de casa, encara que algunes deurien d’ajudar molt al negoci familiar. En
l’activitat de la botiga de cadires, l’Antònia,
i de la floristeria, la Mercè. Però
la Maria i la Lola, les petites amb la Isabelita,
van anar a treballar “a la fàbrica”,
a Mataró era normal.
De la María sabem
que va treballar a ca l’Ymbern que era una fàbrica tèxtil que estava a dues passes de la bodega del carrer Sant Benet, al carrer de Iluro cantonada amb
el carrer Biada. Avui, sols hi queda del conjunt fabril una xemeneia
quadrada ben conservada dins del patrimoni industrial de la ciutat i el nom
d’un passatge al lloc on hi havia la fàbrica.
(ca l'Ymbern)
Del seu pas per aquesta fàbrica tenim una acta del Tribunal
Mèdic de la Delegació Provincial (deu ser del Treball, però no ho diu enlloc)
en que se li reconeix una indemnització per accident de treball que li va
passar el 28 de maig de 1962, als 55 anys, que li deixa seqüeles però que no la incapacità per continuar treballant com a plegadora
que deuria ser la seva feina. Sí recordo que tenia dos dits de la mà esquerra
anquilosats degut a aquest accident. Va ser sempre molt complidora i ha quedat
en el record de la família que mai va agafar cap baixa (llevat, suposo que
d’aquell accident)
Curiosament ens ha quedat una imatge d’un pretendent que va
tenir la Maria. La foto és esplèndida. El xicot, molt ben vestit, li envia una
postal felicitant-li el Nadal i un bon any
nou per a ella, el seu pare i germans. Signa, el seu bon “amiguet”, Miquel. Era el 24 de desembre de 1921, la Maria tenia 14 anys! Es veu que la cosa
no va prosperar.
La Lola va treballar a can
Gassol. Aquesta era una de les fàbriques més importants del seu
temps a Mataró (va cotitzar a
Borsa fins al seu tancament l’any 2000). La seva especialitat eren les
mitges per a senyora. Als anys vuitanta va arribar a tenir el 33% del mercat
espanyol de mitges, eren les famoses i reconegudes mitges
Glory. Desprès, la competència ferotge que hi va haver en aquest mercat i
els canvis en el vestuari femení van portar a la davallada industrial malgrat
els esforços per evitar-la i al final a tancar
l’empresa a finals del segle passat, fet que comportà un cop psicològic
fort –a part del material, evidentment- a la industria tèxtil local i a la
ciutat.
(Can Gassol. Mitges Glory)
Tenim un full de salaris de la Lola a can Gassol. Hi entrà a treballar el
1958, tenia, doncs, 41 anys, és a dir, deuria haver treballar abans en alguna
altra fàbrica, res estrany a Mataró. L’any 58 ja estem als començaments de la
represa econòmica. Potser hi va anar a millorar les condicions econòmiques, potser
va anar a una fàbrica més propera a casa seva, ja vivia al pis del Camí Fondo,
potser la van anar buscar perquè necessitaven gent, potser... El fet és que la nòmina
de l’any 74, ja feia 16 anys que hi treballava, li reportava una retribució
bruta de 3.147, 85 ptes. que neta se li quedava en 2.900,-. La seva categoria
laboral constava com a ajudant. Quan es va jubilar, l’any 1982 com corresponia,
tenim el record de que ho feu com a encarregada.
Sempre va ser molt fidel a l’empresa.
14 d'abril. Aniversari de la proclamació de la II República.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada