Avui és festa.

Dedicat a l'Àlex Sáez.

Sí, avui és festa. És el 1er. de Maig, el dia del Treball. Costarà fer-nos-en la idea, però avui és festa. “Amunt els damnats de la terra...”

Repassarem els dies enrere, aquest mes d’abril que ens han robat i molta gent recordarà amb en Joaquín Sabina, un dels nostres, i preguntaran amb ell: “Quien me ha robado el mes de abril”.

“Quien me ha robado el mes de abril

Como pudo sucederme a mí

Quien me ha robado el mes de abril

Lo guardaba en el cajón

Donde guardo el corazón”

Doncs han estat “els idus (els virus) de març”. Ho van saber primer els valencians que no van cremar Falles. Desprès ho han viscut (millor dit, no ho han viscut) els de les processons de Setmana Santa: de Valladolid a Murcia passant per Sevilla i tants altres llocs.  Els sevillans ho van tornar a comprovar al no poder fer la “Feria de Abril” (per mi, de les que he estat, la millor festa del món. Gràcies, Justo, per portar-m’hi!)

No hem gaudit de l’esclat de la primavera i del nostre Sant Jordi, amb els llibres, les roses i la gent al carrer. I ja ens podem anar preguntant (i responsabilitzant al virus i a la pandèmia) de tot el que ja està anunciat que es perdrà. Els treballadors, les manifestacions d’avui. A casa, la tradicional costellada familiar recordant que avui era el sant (l’onomàstica) del meu pare i que era dia de celebració. De costellades no és pas la primera que perdem: el dilluns de Pasqua Florida també acostumàvem a fer-ne.

Ara també s’ho preguntaran els “rocieros” i els “almonteños” que no podran fer “el camino” ni “saltar la verja” a la matinada de la Pasqua Granada, els cordovesos que tindran més difícil “las cruces de mayo” i nosaltres, mataronins/nines que no podrem anar a la Fira de la Pentecosta. Abans, els de Granollers, que no faran la Fira de l’Ascensió, i desprès, els de Berga que no podran fer l’esclat de “la Patum”.

A finals de juny, Ciutadella de Menorca no s’omplirà de gent i cavalls i tampoc tot l’estiu hi haurà “jaleos” en els altres pobles de s’illa. Farem Sant Joan, la revetlla, en la intimitat. Vaja, però, aquesta ja és una festa més tranquil·la.

Però vindrà el juliol i ja s’ha anunciat la suspensió dels San Fermines: el txupinazo, el riau-riau, els “encierros” a les vuit en punt del matí que en gaudeixo cada any en la distància mercès a l’excel·lent retransmissió televisiva. I segurament, aquí, tampoc podrem fer Santes. Pels MTV (mataronins de tota la vida) i tots els que s’hi ha apuntat desprès serà un cop fort no comptar fins a quinze a la Nit Boja al ritme del Bequetero, ni veure encendre’s el cel amb els focs artificials i la xafogor aclaparadora de les nits de finals de juliol al Maresme.

Heus aquí el que ens espera. Serà difícil aguantar les migdiades de juliol sense el Tour que diu que el faran al setembre. Les belles imatges dels verds paisatges de la France a l’estiu no sé si seran les mateixes al començament de la seva tardor.

Als que els agrada l’esport també els idus i els virus de març els han robat un campionat d’Europa de futbol i uns JJ.OO. al Japó.

Suposo que serà difícil enlairar castells aquest any.

Si no em puc aixecar

mai més

Heus aquí els que m’espera.

Vosaltres restareu,

Per veure el bo que és tot

I la Vida

I la Mort.

Els i les adoradores del sol hauran de buscar una platja discreta i poc accessible per “despendolar-se”. Això sí, no hauran de tenir por de mirades indiscretes i lascives ja que hauran de fer-ho en solitud..., o dalt d’una terrassa.

1 de maig. Diu que a partir de demà podrem sortir a estirar les cames cada dia. Quan les tinguem més fortes caldrà tornar a fer bicicleta.

Per cert, ahir va fer setze anys ja que vaig deixar les responsabilitats municipals. Queda lluny, oi?