La feina en la que m’he embrancat d’intentar confegir en el
que pugui l’arbre genealògic de la meva família té moments ben diferents:
d’arrancada, d’aturada, d’incerteses, de sorpreses, de descobriments, d’espera
pacient o impacient,...
Els pares del meu pare eren l’avi
Jaumet i l’àvia Angeleta (És curiosa, a ulls d’ara, la utilització dels
diminutius en els noms en aquelles generacions. L’àvia materna era l’Anita; la
mare, la Teresita (no pas Tereseta); la sogra, l’Isabelita; la veïna de ca
l’Arlot, la Cinteta; la veïna de can Mascluta, l’Enriqueta; la senyora Conxita;
la lletera, la Tuietes; ...).
Vaig llençant hams en llocs segurs, que sé del cert que
alguna resposta trobaré. I les respostes, quan arriben, proporcionen alegries i
emocions. Alegries d’aconseguir noves
dades que complementen les que tens, intueixes o saps, i emocions al trobar-te
o retrobar-te parents que tot i tenir-los al costat feia temps que no ens
sabies res i els descobreixes de nou quan apareixen d’entre els boirosos
records d’infantesa o de converses familiars perdudes en el temps.
Amb en Marc Blanxart
encara no hem descobert els noms de la parella dels nostres ancestres comuns,
però ja tenim una hipòtesis plausible de perquè les nostres àvies eren cosines.
Les seves àvies eren germanes, Roldós
de cognom. Una es va casar amb un Abril i
l’altra amb un Casanovas, no sabem
si hi havia més germans o germanes, i ens ha costat trobar el punt comú ja que
no lligàvem cap dels cognoms que coneixíem dels nostres més propers.
La Josefina li ha donat el meu telèfon al seu fill, en Jaume Bancells, que a més viu a Mataró no gaire lluny de
casa meva i del que no sé la fesomia, sí recordo el bigoti del seu pare
traspassat fa anys, i potser ens hem creuat manta vegades a la ciutat, Ja ens
hem posat en contacte i li he explicat les meves pretensions. Aquesta és la
branca Mas, de l’avi Jaumet, que ja tinc tota controlada
recuperant la relació també amb els de Douvaine, a França, en Claude i la Christine, continuadors
d’en Joan, el del Molí, casat amb la
Lola, que se’n va anar amb la
retirada del 1939 i allà es va quedar. Aconseguir detalls d’aquella història
serà fantàstic, encara me’n donarà detalls espero la seva filla, l’Amàlia, que té 84 anys i els porta molt
bé. Aquí he de reconeixer que m'ha ajudat el Facebook.
D’aquesta branca he estirat un fil una mica sorprenent, el que m’han
proporcionat els de la botiga de fruits secs que anem a comprar habitualment al
costat de casa a la Plaça de Cuba, el Terridas
de Vilassar
de Mar, parents de parents.
Avui, una trucada d’un vell company i amic, en Josep Samón que va ser Alcalde de Vilassar
de Dalt, especialista en història local i molt entès en aquests temes de genealogia, que
viu al costat d’una altra cosina meva, també perduda en les boires del records,
descendent dels de Cabrera que alhora venien de Vilassar de Mar sortits
de Cabrils.
M’ha proporcionat el contacte d’una altra cosina meva que curiosament és diu Mas Abril com el meu pare, però que és
de la branca Abril, del darrer fill
d’en Jaume i la Caterina, l'oncle Lluis, que en van tenir nou de fills. Acabo de parlar amb ella, un
goig. A més, porta gegants a Mataró i ella sí que em té present a
mi (fàcil) però jo a ella no li tinc gens.
Queda algun ham del que encara no he estirat el fill a Vilassar
de Mar, però la peça està enfilada i ja la trauré també.
En pot sortir un arbre frondós amb els descendents d’unes
arrels ben antigues sortides de Cabrils, molt temps enrere, quan
encara era terme de Vilassar, ni de Mar ni de Dalt.
26 de maig. Avui, anant en bicicleta, a fer cames, ens hem
saltat un xic els límits del terme municipal. Traià, el Cros, el “Pryca”. Una
divisió d’un altre temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada