(Europa. Andrea Pozzo. Detall de la volta de l’església de
Sant Ignasi a Roma)
Avui és el dia d’Europa. Somni de molts anys de guerres
entre els seus pobles. Desig de Pau i prosperitat. De col·laboració.
Celebració? Ara la construcció somiada i a mig construir
trontolla. Fa uns anys, no gaires, Europa era un exemple que es posava a l’aparador
per que fos admirat, reconegut, desitjat i imitat.
Li han sortit competidors. A l’altra cap dels continent
euroasiàtic s’hi presenta un altre model també exitós. La Xina ha tret de la misèria
en pocs anys a centenars de milions dels seus habitants. A costa de moltes coses
que potser els europeus no estaríem disposats a renunciar: per exemple, la
llibertat, el medi ambient,...
També li han sorgit, o ressorgit, adversaris envejosos i
embravits que rebutgen el nostre modo de vida, el model europeu. Què és això d’anar
plegats? Què és això de protegir-nos el uns als altres? Què és això de renunciar
a la força? Cal imposar-se sigui com sigui, a costa del qui sigui del que
sigui!
Hi ha lideratges insensats, prepotents, violents,... S’expressen
aquí i arreu, els veiem als mitjans. Van creixent.
De tots els monuments i escultures que he vist anant pel
món, cap m’ha impactat tant com a Berlín
la copia de la peça “Trauernde Mutter”,
“El
dol de la mare”, obra de Käthe Kollwitz,
(també coneguda com “Mare amb fill mort”)
tant per la seva expressivitat com per
la seva ubicació en un espai nu, el Neue
Wache, que havia estat l’estança del cos de guàrdia d’un quarter a
la Unter der Linden. Peça i espai han
esdevingut des de 1993 motiu i lloc per honrar a les víctimes de les guerres i
les dictadures. Entrar-hi en un moment d’escassa o nul·la concurrència, impressiona.
Cal veure-la per quedar convençuts que mai més hem d’infringir-nos
sofriments que portin dol a les mares.
9 de maig. Dia d’Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada