La liquidació del IRPF ’19.

Aquest any amb tot el daltabaix de la pandèmia m’he endarrerit en la presentació de la liquidació del impost de la Renda corresponent a l’any passat. No, no em vencia el termini, hi ha temps fins a final del mes que ve. Sempre, a la que sortia la possibilitat de fer-la m’hi posava, és part del meu ofici.

Això venia dels temps en que les liquidacions em sortien a tornar. Quan estava en actiu i acumulava estalvis en plans de pensions o en productes que desgravaven, quan encara estava pagant hipoteca de l’habitatge de residència habitual, sempre sortien “negatives”, a tornar, i com que l’administració d’hisenda és molt eficient et tornaven els escreixos ràpidament. Des que ja sóc passiu i no tinc res per desgravar, ni tinc moviments de capital remarcables que tinguin oscil·lacions i enregistrin guanys  o pèrdues, la declaració és molt senzilla i te la donen feta. En el casos simples (habituals per la majoria) coneixen tots els detalls de la teva renda: els ingressos per conceptes, els detalls de la propietat immobiliària, els curts moviments mobiliaris, les aportacions benèvoles que fas i a qui les fas. Aquesta gent d’Hisenda, (Berta es diu l’ordinador central?, no aquest era el de la Policia), acabaran sabent la talla dels calçotets que gastem.

M’ha sortit positiva, com tots els darrers anys. Lògic, ja que les retencions són una mica inferiors al tipus impositiu finals. Ja la tenia pressupostada, encara que hi ha hagut una petita variació (no prevista) a l’alça provocada pel canvi de l’estimació de la imputació en renda de la casa de Cabrils. Desconec la causa d’aquest canvi que deu existir i estic esbrinant-lo, però el cert és que fa temps que no han fer revisió dels valors cadastrals (crec que la darrera és del 2007) i tampoc l’I.B.I. (impost local) ha variat més enllà de l’habitual en aquest darrers anys.

En tot, però, l’obligació acomplida. Mai he fet a desgrat la declaració de la renda. Això de que "a mi no m’agrada pagar impostos" m’ha semblat sempre de “cafres”, no de civilitzats. Quant faig la mirada als tipus impositiu que em surt constato que és baix. Correlaciono els impostos que paguem amb el que rebem en forma de despesa pública. Veig el que ha avançat el sistema educatiu, el sistema sanitari, els sistema assistencial. Em va fer vergonya, ho reconec, haver-me apuntar a l’Imserso, encara que aquest any ja s’ha anat en orris la temporada de viatges. Ja sé que a més de procurar vacances i viatges a bon preu pels “vells”, també és un ajut per mantenir l’ocupació hostalera. Hem arribat a assolir unes cotes de serveis públics força satisfactòries (compte!, en general) perquè la gent vagi tot el dia rondinant.

Ara tot això es posarà en qüestió. Des dels impostos que pagarem (segurament més) fins a les prestacions que rebrem (costarà molt mantenir totes les actuals, caldrà prioritzar ara que li hem vist les orelles al llop). La que ens ve al sobre és molt forta i no crec que es resolgui en matèria de les finances públiques sols amb augments del deute, tant si s’ha de tornar com si no es torna. Vés per on, un virus d’una mida insignificant que no es veu però d’un poder malèfic impressionat ens ho capgira tot. Fins que no aconseguim controlar-lo, controlar els seus efectes, patirem molt.

Haurem de viure d’una forma diferent. Ja veig que tothom se les engipona com pot per fer front a la situació. La ingenuïtat d’alguns Alcaldes és entendridora, la desesperació de molta gent és esfereïdora i les ambicioses presses d’alguns són directament obscenes. Molts no saben com sortir-se’n i molts dels que es pensen que ho saben no se’n sortiran, no se’n poden sortir.

No és la llum del final del túnel. És la llum d’un tren gegantí que ens ve de cara per la mateixa via. És l’economia. Els maquinistes de dalt del tren no saben com controlar-lo, això és el pitjor.

Els jocs d’interessos que es mouen al món és d’una dimensió esgarrifosa i tremebunda, mai tant ben dit. Les matèries primeres, l’energia, les comunicacions, els transports, les finances, les eines de construir i destruir,... En mans fortes, en mans febles, en mans boges, en mans estúpides, en mans desorientades, en mans avares, ens mans cregudes, en mans inútils, en mans... En molt poques mans cooperadores i col·laboradores.

7 de maig. "E la nave va"