Els primers dies del confinament vaig fer una llista de
coses que havia de fer en els dies venidors, que ja tenia a l’agenda, i que
quedaven penjats. S’havien d’ajornar fins no se sabia quan.
Eren més d’una dotzena de coses: celebracions familiars, presentacions
de llibres, trobades i dinars amb amics, reunions oficials, anar a espectacles
(pocs, un),...
A la primera pròrroga de l’estat d’alarma, quinze dies
després, a primers d’abril, la llista va córrer cap endavant en una data per
recordar-la i s’hi van afegir coses noves. Van ser aquells dies primers en que
ens vam entaforar dins dels armaris per veure què hi guardàvem i fer endreça.
Van sortir coses a fer i coses per llençar. Ja vaig advertir
a l’Alcalde que les deixalleries tindrien feina a la tornada. Vam anar
apilonant en un racó coses per llençar. També vam mirar la data de caducitat
dels medicaments que guardàvem i vam descobrir horroritzats que n’havíem de
llençar la majoria, cap a la farmàcia.
També, en aquestes llargs dies, vam aprendre a fer anar les
eines informàtiques disponibles i així vam resoldre alguna reunió oficial
pendent o que tocava: Consells d’administració per Team Wiewer, Zoom,
entrevistes per Skype o Whats App,... i així aconseguirem esborrar algunes
coses que estaven en la llista.
Però els descobriments arraconats i la recerca d’entreteniment
em van portar a noves relacions –amb les persones i les coses-, o a
reprendre-les si estaven oblidades. Així la llista de pendents per quan acabés
l’estat d’alarma es va tornar a ampliar. Nous dinars, noves reunions, ganes d’anar
a nous o ja coneguts llocs, a veure velles o noves amistats,...
Ara, de mica en mica, anirem intentant fer tot el que tenim llistat
pendent de fer. Esborrarem un a un els apunts que hi tenim, sense pressa, ja que
ni hem sortit del tot de la pandèmia i cal ser curosos encara, ni hem de matar
tot el que és gras.
Aquest estiu serà llarg, i encara falta un mes per que
arribi, farà calor (com sempre), i com que viatjarem poc o gens el podrem
omplir amb el que tenim pendent sense tenir por en caure en la indolència.
Vaja, que estarem ocupats.
27 de maig. Entremig de les lleixes dels llibres estic
trobant relíquies meravelloses!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada