Troballes oblidades.

A l’Emmanuel Cuyàs amb els millors desitjos.

1.       El document.

El document ni el recordava la interessada. Ha emergit del fons d’una calaixera en la que hi havia tota mena de records, objectes, diplomes i coses rares.

Tal com si fos un pergamí antic, la “Caja de Ahorros de Mataró”, saluda o dóna la benvinguda a una nova catalana recent nascuda. El seu nom encapçala el document amb una acurada lletra ”redondilla” feta a ploma amb dues tintes, i li regala una llibreta d’estalvis perquè la conservi com un record d’uns amics que l’estimen. No diu enlloc si a la llibreta hi havia una imposició inicial donació de la pròpia Caixa. Potser sí.

Quan la M. Antònia va entrar a treballar a la Caixa de Mataró ja era la “Caixa Laietana, la nostra Caixa.” S'hi va estar gaire bé 40 anys fins que la van pre jubilar. Després, amb la crisis financera del 2008 l’entitat d’estalvi genuïnament mataronina va desaparèixer. Tant mateix, ja no ho era de genuïnament mataronina.

2.       El llibre.

Entre mig d’un seguit de llibres, en una lleixa, apareix un llibre primorós. Tampoc recordava, aquest cop jo mateix, que el teia. Un conte curt de Washington Irving, editat per tota una institució en la producció de llibres acuradament ben fets: “Rip Van Winkle”, José J. Olañeta editor, Palma de Mallorca, 1987.

El llibre encara porta l’etiqueta de la llibreria en el que el vaig comprar: la mítica Documenta del carrer del Cardenal Casañas, entre la Rambla i la Plaça del Pi a Barcelona.

Edició numerada, presentació acuradíssima, amb pròleg de la traductora Carmen Bravo-Villasante, amb unes excel·lents imatges, lletra i paper. Sols és un curt comte, però és un llibre que val la pena conservar per tocar-lo, mirar-lo i llegir-lo de tant en tant. Serà una bona deixa per qui l’arreplegui.

3.       El regal.

L’Ajuntament de Mataró va nomenar l’any 1985 a en Terri fill adoptiu de Mataró. Lluis Terricabres Molera havia nascut a Manlleu el 1918, però va fer pràcticament tota la seva vida a la nostra ciutat. I va deixar una petja en l’àmbit de la promoció cultural que encara no ha estat oblidada.

(de El Tot Mataró,  foto Masachs)

Bon amic meu, de la mare i de tanta gent de Mataró i de fora sempre em va estar reconegut ja que vaig ser l’alcalde que li va fer entrega del títol de fill adoptiu de Mataró. Per això, malgrat la diferència d’edat, ell era més gran, de la generació dels meus pares, des del seu nomenament oficial em deia pare considerant-se ell com el fill.

Entre varies coses que tinc d’ell hi ha una postal (fora de mida, deuria ser per amb motiu d’un Nadal segurament) confegida amb un dels seus “cromets”. Diu, “trobador socialista”, i la figura porta a la mà una rosa ... groga. Encara que ell era de la “ceba”, no es significava aquest color encara. En Terri ens va deixar fa vint anys.

4.       El record.

Amb l’escultor mataroní Manuel Cusachs Xivillé sempre vaig tenir una bona relació. A casa tinc forces coses seves, comprades, regalades, obsequiades.

Ara, també del fons de la calaixera, ha emergit  l’estampa publicada amb motiu de la inauguració de l’escultura que va fer de l’Abat Oliva pel monestir de Montserrat amb una dedicatòria personal seva feta a mà. Febrer del 93. Sempre en el record.

29 de maig. Quantes sorprès et depara el passat que tens guardat.