Queda parlar de la culpable de desembolicar la troca. La M. Antònia Agell Vilella. Aquí la
teniu:
Agraeixo a en Miquel Huguet Vilella que em va fer arribar l’enllaç
al programa GenoPro https://www.genopro.com per fer arbres genealògics
que m’ha ajudat a fer aquest, el primer que aconsegueixo fer –no és pas
difícil- i no crec que sigui el últim que faci. Puc fer tota la meva pròpia
família.
Ja ha
quedat dit que va estudiar al Cor de
Maria amb bon aprofitament, però sols va fer-hi la primària i un títol de
comerç no homologat. També ha quedat explicada en aquest blog la
seva palma de Rams que li regalava el seu padrí, el cadiraire del carrer de
Sant Josep que era el marit de la seva tia Antònia
Vilella Llopis.
(al casament de l'Assumpció Bada Vilella, la M. Antònia Agell, la Isabel Vilella i la Magdalena Vilella)
Més endavant, ja promesa, va fer tot el batxillerat al
nocturn del Damià Campeny fins al Preuniversitari i la prova d’accés a la
Universitat que va aprovar. Es va matricular a la UNED, però... ja van arribar els fills i aquí
es va acabar la seva possible carrera universitària.
A quinze anys va entrar a treballar a “Calcetines Bebé”, suposo
que per indicació del seu cunyat Salvador
Alsina que hi treballava. Era l’any 1966. Allà es va estar a recepció,
atenent a qui entrava per la porta del Camí Ral, fins que va decidir ella
soleta que volia anar a treballar la Caixa d’Estalvis de Mataró, ja Caixa Laietana. Va ser,
desprès de fer el corresponent examen per entrar-hi, el 1971, de la segona
promoció de noies que va reclutar l’entitat (Som
els imponents de la gran Caixa d’Estalvis, ...) que fins llavors era un
espai d’homes. La van col·locar de secretària a la Direcció. Quan la van
prejubilar al febrer de l’any 2011 amb la
crisis de les Caixes d’Estalvis s’hi havia passat al mateix lloc, amb tres
Directors Generals i en quatre edificis diferents, quasi bé 40 anys, li va
faltar ben poc.
(pati d'operacions de la Caixa d'Estalvis de Mataró. 1960)
(L'al·legoria de l'estalvi que hi havia a la Caixa d'Estalvis de Mataró, obra de l'Alfred Opisso)
(a les oficines de primigeni l'edifici del carrer Palu 18)
A l’estiu del 1967 va conèixer en un ball particular a un xicot que acabava
d’aprovar el primer curs d’econòmiques, en Manel, recordo
que era al pati d’una casa del carrer de Sant Isidoro. Li va caure bé, es van
prometre, i encara està amb ell. Sembla que no li ha anat malament. Van fer un
llarg prometatge (amb tot el que comportava en aquells temps), el noi havia d’acabar
la carrera i situar-se.
Es van casar a l’ermita de Sant Miquel de Mata
a la tardor de 1972 i se’n van anar de viatge de nuvis... a Paris!, ell tenia
24 anys, ella 21. Avui en dia, impensable. No el anar a París, sinó el casar-se
a aquella edat.
Han tingut dos fills, en Josep i l’Eulàlia que els han fet avis de tres marrecs, en Gerard i la
Mar, “colombianitos” ja que ho és el
seu pare i això sembla que allà és automàtic, i en Joan, un belluguet, que ara fa dies no els podem veure (dinen
entre setmana cada dia a casa) pel confinament maleït.
(En Josep i l'Eulàlia de ben petits)
No puc tancar aquest semblança de la M. Antònia Agell Vilella sense una fotografia que no em resisteixo
de publicar per expressar a on va aconseguir arribar la incardinació dels
Vilella d’Alforja a la ciutat que va anar a raure l’Anton (Antonet) Vilella
Grifoll.
(A la sortida de l'ofici de Les Santes l'any 1983. Temps era temps.)
19 d’abril. Avui és diumenge, per dinar uns bons pèsols del Maresme amb botifarra negra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada