Aproximació a la familía Vilella a Mataró - i 9

Els Vilella d’Alforja a Mataró s’acaben a Mataró i a Ripollet. Sols en resten cinc que en portin el cognom i de segon: dues a Mataró i tres a Ripollet, totes dones, amb el que a la generació següent ja no en quedarà cap amb aquest cognom. Ens queda la seva història. L’Antonet Vilella Llopis va venir buscant nous horitzons i va deixar una nissaga que s’ha anat esllanguint, però que ha viscut totes les vicissituds dels temps i els dies: La demografia antiga i la moderna, la dura industrialització a les fàbriques tèxtils, les lluites sindicals obreres, la recerca de nous horitzons lluny d’aquí, la Guerra Civil i la postguerra, la represa i la restitució democràtica, l’ascensor social, la reconversió industrial,... , la vida. Ara, hem pogut refer aquesta història mercès a que el confinament per la pandèmia del coronavirus ens ho ha permès, ens ha donat temps. Ho deixarem per qui l’interessi: els nostres descendents que sabran dels seus avant passats, algun curiós de la història local, ..., vés a saber si això que avui està a la xarxa hi serà demà. 

(Joaquim Mir. Paisatge d'Alforja)

Vaig descobrir l’obra de Joaquim Mir quan estava a Madrid, ignorància meva. Em captivà. La seva relació amb Alforja m’ha permès obrir i tancar aquesta aproximació als Vilella a Mataró vinguts d’aquella localitat.

Mercès a la descoberta d’en Miquel Huguet Vilella hem pogut confegir plegats, amb en Pere Palau també ajudant, l’arbre genealògic complert d’un home de camp que se’n ve a una ciutat industrial. Emigració interior primer, més endavant altres camperols de molts indrets se’n anirien també del camp cap a les ciutats. Els que ara som aquí, a Mataró, som fets per moltes llets (“Mil leches hay en tus cenizas” que cantava en Serrat), les dels Vilella d’Alforja també. Gràcies.

La ciutat de Mataró s’ha fet molt gran, dels 20.000 habitant dels començaments de segle als més de 125.000 d’ara. Aquí el plànol de l’any 1940 amb les indicacions (costen de veure) dels llocs on han estat els Vilella de Mataró.

(Mataró, avui. segle XXI)

Alforja s’ha quedat amb els habitants que tenia, va davallar com totes les poblacions agrícoles i ara recupera el que tenia que no és pas gaire. El vi és una font de renta i riquesa allà baix,  al Baix Camp i al Priorat, a les terres tarragonines i de l’Ebre, ara anomenat i apreciat. 

Acabo amb un altre Joaquim Mir, tal com al començament. "El mirall de l'església"

El celler de Can Silveri manté oberta la bodega que va començar l’Antón Vilella Llopis a principis del segle XX, ja fa més de cent anys, quasi cent vint. Espero que s’acabi el confinament i poder-hi anar a prendre un got de vi a la seva salut i al record dels avantpassats de la meva dona.

(Serrat canta Machado)

Mataró, 19 d’abril de 2020. Estic satisfet i content.