Ahir va fer 50 anys de la separació oficial dels Beatles, la banda de la
meva joventut. Ja feia un temps que s’anaven dispersant. Sempre m’ha agradat
l’arrencada de la filmació dalt el terrat d’Apple Corps del “Get
Back” feta a començaments del 1969 amb en Billy Preston al teclat.
No hi ha forma de baixar (o jo no aconsegueixo fer-ho) el millor clip que es va fer d’aquella històrica sessió, deu haver-hi algun problema de drets d’autor, vés a saber. Però aquí hi ha l’enllaç al diari Ara que el conté:
No hi ha forma de baixar (o jo no aconsegueixo fer-ho) el millor clip que es va fer d’aquella històrica sessió, deu haver-hi algun problema de drets d’autor, vés a saber. Però aquí hi ha l’enllaç al diari Ara que el conté:
“Torna Loretta, la
teva mare t’espera amb les sabates de taló gros i el jersei de coll baix...”
Quan ens vam casar, dos anys desprès, a la cerimònia sonaria
el “Let it be”:
And when
the night is cloudy
There's still a light, that shines on me
Shine until tomorrow
Let it be
I quan
la nit està ennuvolada
Encara
hi ha una llum que brilla sobre meu
Brilla
fins demà.
Deixa-ho
així ...
11 d’abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada