Josep, res de res.

Al meu fill Josep que somia (somiem) en que tenim una herència amagada per descobrir.

Sempre barrinem amb  la fantasia de que algun dia trobarem una herència perduda de la que no se’n sabia res. És una fantasia dels pobres. També en que ens tocarà la rifa. Sí, com aquell jueu que demanava a Jahvé que li toqués la loteria fins que Jahvé es va atipar d’escoltar els seus precs i li va contestar des de dalt del cel: “Fill meu, ajuda’m i compra un dècim!”

En el testament de l’avi del meu besavi, en Jaume Abril Mas, no diu què li deixa al seu nét quan el fa hereu universal seu. Som al 1876. És en el testament del meu besavi, en Jaume Abril Roldós, de 1896, on al descriure els seus béns en diu la procedència i d’aquesta, quina part és de l’herència del seu avi. Res, poca cosa: una casa al barri de La Sagrera, 11, (casa de un solar y alto de 69,64 m2 amb un pati de “cuartón y medio”, 340,87 m2, cal Bassó; i una peça de terra al paratge Roca de la Llobatera de 8 quarteres i sis quartans (20.700,28 m2). El besavi Jaume hi afegeix a aquest béns una casa a La Sagrera de 23,27m2 (que crec que era adossada a la primera) que ha aixecat amb el seus recursos. Tot plegat, pas gran cosa. El besavi mort el 1917, però, és clar, tot això s’ho endurà el seu fill gran, l’hereu, en Salvador Abril Diví. La meva àvia, Angeleta, germana d’en Salvador, sols li tocarà la legítima, 100,- pessetes.

Per part de l’avi Jaumet hi ha el que ja coneixes. Ell era un "comparet", però va aconseguir comprar l’any 1936 la casa de can Món (o can Manen) de Cabrils que va deixar en herència meitat i meitat als seus dos fills (fill i filla). Com va arribar a les nostres mans (de la teva mare i meves) ja ho coneixes. Una casa vella de poble, també a La Sagrera (92) però a l’alt, de cara a Ponent, sobre el poble; amb un afegit que va començar el meu pare fa més de cinquanta anys i que allà s’ha quedat a mig fer; amb la servitud d’un dret de pas a les dues cases aixecades als terrenys que eren del meu avi i que es va vendre a finals dels anys cinquanta del segle passat; un pou inutilitzat de fa quaranta anys, i que tot plegat s’ha convertit en part en traster familiar i que fem servir els dies festius per trobar-nos tots plegats.

Per part de la branca materna del teu pare no hi ha res. Fins i tot el pis en que vivien l’àvia Teresita amb la seva mare Anita a Arenys de Mar, suposo que llogat, va ser devastat per un obús que hi va impactar en els darrers xocs bèl·lics al Maresme en els últims dies de la Guerra Civil, la batalla del Montalt, el gener del 1939.

De la part materna tampoc res. L’avi Pepito que havia aconseguit una bona posició laboral va morir jove i la iaia Isabelita va haver de tornar a posar-se a treballar i viure a lloguer. Venia d’una família de vuit germans amb la mare també morta molt jove i el pare d’ella era un senzill taverner. Tot això, ja ho saps, està explicat aquí.

Ja ho veus, això és tot.

Ah, sí! Hi ha, però en resum, una gran deixa per vosaltres els seus descendents. És una deixa immaterial: tots els teus avantpassats van viure de les seves mans amb les lletres i els números justos o mínims de l’època: Pagesos i pageses, menestrals, taverners, empleats, obrers i obreres (categories que ara quasi bé no s’utilitzen). Cap d’ells va tenir els estudis i les condicions que heu aconseguit vosaltres i tota la vostra generació de cosins i cosines que ens sou descendents: economistes, politòlegs, sanitaris, arquitectes, enginyers, advocats, gestors empresarials,...

Aquesta és la herència que heu rebut i aconseguit, valoreu-la. Viviu-la amb orgull. Tots ells, els teus besavis (i de la teva germana): en Jaumet, l’Angeleta, en Josep i l’Anita, l’Antón i l'Isabel, en Jaume i l’Antònia, i els vostres avis: en Simón, la Tresita, en Pepito, la Isabelita, estarien molt contents de veure la seva nissaga allà on han arribat a la vida. Doneu-ne gràcies. És una bona herència la que heu acumulat. Sapigueu també trametre-la a la vostra descendència.

15 de maig. Vés, la “Bebis” avui fa 7 anys. Felicitats, per molts anys i que jo els vegi, néta!