Dedicat a la Patricia Miranda Abril que m’ha facilitat la documentació, per compte de la seva mare i la seva tieta, cosines meves, sobre les nostres arrels comunes.
En Jaume Abril Mas,
pagès, de Cabrils, el 19 d’agost de 1876 fa testament. Té vuitanta sis
anys. És nascut, doncs, al segle XVIII, al 1790. És vidu i està postrat al llit
malalt, a punt de morir, però encara té el cap clar (això manifesta).
Crida al notari Joan
Baptista Castellar i Oliveras, del Col·legi del territori de l’Audiència de
Barcelona, del districte notarial de Mataró on resideix i exerceix, i, “En
nom de Déu, amén, disposa dels seus béns terrenals per millor aconseguir els
eterns”. Tot el testament, com correspon a l’època, està redactat en
castellà.
Fantàstic! Els historiadors deuen estar tips de veure
documentació d’aquesta mena amb aital llenguatge i redacció, però als simples
curiosos que ens cau a les mans un document així ens sorprèn i ens és nou.
Per començar tria qui seran els seus marmessors, els
encarregats de fer complir les disposicions testamentaries. Seran el seu fill, Llorenç Abril Riera i la seva nora, Llúcia Roldós Mas. La Llúcia, que trobarem com a Cristina en documents del seu fill Jaume, és nora d’en Jaume Abril Mas dues vegades. És vídua
de l’altre fill, en Bartomeu i
tornada a casar amb el seu germà, en Llorenç.
Amb en Bartomeu ha tingut sis fills:
en Joan, la Josepa, l’Emilia, la Mariàngela, la Maria i en Jaume. Amb en
Llorenç no té fills.
Havent mort el fill gran, l’hereu, la primogenitura passa a
la seva descendència, pel que desprès de disposar que els seus marmessors
paguin els deutes que tingui i esmenin les injúries que hagi fet, que
l’enterrin al cementiri de Cabrils, en el nínxol de la seva
propietat i facin els funerals pertinents, deixa per legítima al seu fill
segon, en Llorenç, la quantitat de
130,- pessetes d’un sol cop.
A cinc dels seus sis néts, fills d’en Bartomeu i la Llúcia, en
Joan, la Josepa, l’Emilia, la Mariàngela i la Maria els deixa una legítima
a cadascú de 40,- pessetes. Al sisè, en Jaume Abril Roldós, que l’anomena com el nét petit (mi nieto menor) el designa hereu universal de tots
els seus béns que testamentàriament tingui, presents i futurs en qualsevol lloc
del Món. Suposo, ja que no hi entenc, que aquesta redacció és una formula
notarial ja que em sembla excessiva per un simple pagès llaurador. No hi ha en
el testament relació d’aquest béns, els haurem de trobar en un altre lloc,
avanço que no són pas gaires.
Ara bé, hereu amb unes quantes condicions.
Primera: potser
derivada de la possible minoria d’edat. Tindrà per tutors als marmessors testamentaris, és a dir, a la seva
mare i al seu oncle.
Segona: Haurà de mantenir a la seva mare mentre
visqui (todo el tiempo de su vida natural),
sempre que no es torni a casar (això també deu ser una formula notarial), tant
si està sana com malalta, calçant-la i vestint-la bé i decentment i
reverenciant-la en lo que li correspon. Això sí, la seva mare haurà de
treballar en el que sigui d’utilitat al seu fill.
Tercera: Atenent
a la il·limitada confiança que té el testador amb la seva nora Llúcia, i suposo a la minoria d’edat de
l’hereu, aquest no podrà fer cosa
alguna amb l’herència que li pertoca sense la intervenció de la seva mare.
Quarta: L’hereu haurà de mantenir a les seves germanes:
Josepa, Emília, Mariàngela i Maria mentre es mantinguin solteres i
al igual que la seva mare hauran de treballar a utilitat seva, de l’hereu. De
l’altre nét baró, en Joan, no se’n
parla. Suposo que s’ha d’espavilar i sols amb la legítima de les 40,- pessetes
s’ha de buscar la vida. És el destí dels fadristerns.
En Jaume Abril Mas no
signa el testament al·legant el seu estat de vellesa i greu malaltia, signant per
ell –a petició seva- dos testimonis que ha cridat: en Francesc Casanovas Blanch, paleta, i en Llorenç Coll Villà, fabricant, ambdós veïns de Cabrils que donen fe
del contingut del testament.
Aquest document està fet i signat al “quarto” de la casa habitació del
testador, a Cabrils al número onze (ha
de ser a La Sagrera, a redós de
l’església. Cabrils era una població
petita llavors).
Retrat d'un home (autoretrat?)
Jan Van Eyck (1422-1441
Galeria Nacional. Londres.
L’hereu, en Jaume
Abril Roldós, va ser el meu besavi. Una història per saber-ne més i poder
fer-ne una novel·la. Tot això deu ser molt conegut pels historiadors tal com he
dit al començament, però a mi em porta a
pensar en els canvis socials i econòmics que hi ha hagut des del temps de la
redacció d’aquest testament i l’actualitat, dels temps i els dies que vivim
ara. Les formes de vida, els comportaments, les costums, ... i com tots aquests
canvis han derivat en les fortaleses i debilitats que tenim les col·lectivitats
avui.
Del que va rebre en herència el meu besavi Jaume serà motiu d’una altra entrada.
13 de maig. Quines històries m’està proporcionant el
confinament!
2 comentaris:
A en Joan, fill de Bartomeu,sembla clar que l'avi no el va voler fer hereu, quan era el fill gran del fill gran, si ho he entès bé. De fet, el va desheredar. Alguna cosa devia haver passat entre ells dos.
Vés a saber, però tinc un fil que potser em donarà alguna pista sobre aquesta questió.
Publica un comentari a l'entrada