Als anys 50 i 60 va estar molt de
moda als programes de “Discos
dedicados” de les emissores més
escoltades d’aquella època la cançó “La
Patria es tu deber” cantada pel trio Los Rebeldes i que era una
composició del músic valencià Pascual
Cándido Carda. Els familiars la feien sonar pagant per les ones i la
dedicaven als nois que anaven a fer el soldat.
Remenant papers i documents de la
família n’he trobat alguns de relacionats amb el tema del servei militar, de la
“mili”.
El primer de l’hereu d’en Jaume
Abril Roldós i la Caterina Diví,
en Salvador Abril Diví, nascut el
1886, germà de la meva àvia Angeleta.
Al 1907, als 21 anys com llavors corresponia, desprès de declarar que és solter,
paga 1.500,- pessetes a la Caixa de Reclutes de Mataró, que depèn de la de la
zona (no queda especificat, però deu ser la de Barcelona) “con destino a
redimirse del Servicio militar activo. En su consecuencia, pasa al
pueblo de Cabrils, Ayuntamiento de ídem, partido judicial de Mataró, provincia
de Barcelona a fijar su residencia en situación de recluta en depósito,...” Déu n’hi do, 1.500,- pessetes del 1907!
El segon del que en tinc algun
document, ara sols seran fotogràfics, és el d'en Josep
Agell . Nascut al 1897, li deuria tocar fer el servei militar cap al
1918, no sabem a on. La fotografia és de la secció on estava enquadrat, unitat bàsica de
funcionament de l’exèrcit –situada entre l’escamot (pelotón) i la companyia- comandada per un tinent o un alferes de
entre 40 i 50 homes.
Del tercer ja en vaig escriure fa
poc, en Ricardo
Vilella Llopis que sembla que fa el servei l’any 1923 a l’Àfrica. No
conec més documents que unes fotografies no datades ni ubicades enlloc.
El quart és el meu pare, en Segimón Mas Abril, nascut el 1910. El document està datat i ubicat: El Pardo, Madrid, 1930.
Em balla pel cap com si hi hagués anat voluntari. També com en el cas d’en Pepito Agell està retratar amb la seva
secció. L’oficial que els presideix, en ambdós casos, porta gorra de plat.
El cinquè document és el meu, la meva
cartilla militar, on se’m declara “apto
exclusivamente para Servicios auxiliares”, és a dir em podien cridar a
files però no per portar un fusell. La meva evidentment miopia ho impedia. Com
que en aquell temps, 1969, ja els sobrava gent ni em van reclamar que passés
les corresponents revistes després d’haver passar la primera.
Aquesta declaració de pràctica
inutilitat me la van donar després de passar la corresponent revisió mèdica al
Hospital Militar de Barcelona. El servei de reclutament de Mataró, llavors ja
composat solament per civils, amb el Sr. Ernest
Siquier al capdavant, ja que s’havia
tancat la caserna del Regimiento
Jaen 25 que hi havia aquarterat a on ara hi ha l’Avinguda Recoder,
va conduir a una recula de impedits, estrafets i disminuïts físics i psíquics de la lleva del 69 fins
a Barcelona a que dictaminessin fins a qui grau no érem aptes per servir a la Pàtria.
Paradoxalment, malgrat aquesta
declaració oficial segellada i signada per l’autoritat competent, res va
impedir, ni a mi ni algun dels meus acompanyants en aquella excursió que acabéssim
servint oficialment com a funcionaris públics a la col·lectivitat d’una o altra
manera.
Cumple con tu
obligación, soldado español, la Patria es tu deber.
Que lo que tú
haces hoy, tu padre y los demás ya lo hicieron ayer.
Honra a tu generación, buscando algún blasón que puedas merecer...
28 de maig. Uff! la cerca de la meva cartilla militar m'ha portat de corcoll. He remenat per tot arreu fins que he pensat que potser la vaig endreçar a Cabrils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada