Desconfinament.

Encara estem a la fase zero de la desescalada. Tot just comencem a treure el cap del cau on hem estat confinats des del 15 de març. La por que tenim ara és si ens passem i relaxem pot provocar un rebot de l’empeltada de virus que seria nefast. Sembla que no ho tenim fàcil per sortir-ne i avançar cap a fases menys restrictives.

Però el “xino” de la Plaça de les Tereses ja està obert. “De tu casa no vas a salir hasta que al chino veas abrir”. Ell despatxa amb mascareta i els clients fan cua al carrer també amb mascareta i guardant la distància social de seguretat. Tot comença a moure’s mica en mica.

Ahir, sortint de comprar la premsa –l’única sortida diària que faig, degudament protegit amb guants i mascareta- i anant cap a la forneria a comprar el pa (que no ho faig cada dia) vaig trobant-me a força gent coneguda.

El company de rehabilitació coronaria de fa vuit anys: Què tal? Com estàs? Em diu que té 82 anys i que està bé. Que juga al golf i camina cada dia 5 kilòmetres. Et veig bé, em diu a mi. La Conxa que feia cua al carrer a la porta de la botiga de la modista de remuntes i que a distància ens intercanviem impressions sobre les lectures respectives que tenim entre mans. La mestressa de la botiga de productes ecològics que està aixecant el tendal que em diu si ja torno a fer bicicleta. Que ella puja i baixa la carretera de Mata fins a la cruïlla del camí de Sant Miquel i Sant Martí i jo li confesso que per allí no m’hi atreveixo ja que és una pujada molt forta i que vaig per l’estació de Llavaneres que no és tant costeruda. En Rafa que fa cua davant de la botiga del lampista. És l’ajudant d’en Quico, el pagès de Sant Iscle que ens forneix de verdura el dissabte al mercat. Com va la feina? Poca ara, és un temps estacional. Dissabte que ve ja engega el mercat altra volta, amb limitacions, a nosaltres en toca l’altra setmana. Records. En Jaume, a peu de les escala per entrar dins del mercat, vell company de lluites. Parlem una mica del panorama polític però ho hem de deixar de seguida al venir-li una estossegada. La perruquera “esteticien” del costat de la botiga del pa que ja tenia les mans al cap d’una clienta: des de la porta, Com esteu? En Juanjo, bé? Sí, tots bé.

Desprès, cap al migdia, he d’anar a signar una documentació a cal notari. El serveis essencials no s’aturen, és d’AMSA. Signem amb guants i mascareta, amb totes les precaucions de separació i a la sortida fregar-se les mans enguantades amb solució hidroalcohòlica.

Vols sortir a caminar, em diu la mestressa a la tarda, a l’hora permesa? No, avui, no cal. Ja he sortit prou i m’he mogut massa. Em quedo a casa. Parlarem amb els fills, a veure com estan ells i els néts, per videotrucada.

Dissabte al matí reobre el mercat ambulant amb limitacions de parades i d’horaris. No entenc les ganes d’arriscar-se, les presses. Aquest servei d’abastament està resolt força bé en gran part amb els mateixos productors i venedors de proximitat que s’exposaran i exposaran als compradors a un possible contagi. Perquè, doncs? Sí, potser marcarà una fita que portarà al declivi futur d’aquest format comercial, com tantes n’hi ha hagut al llarg dels temps! Si hi ha alternatives més segures i tant o més efectives que aquesta de celebrar mercats ambulants en moments d’incertesa sanitària, perquè no les aprofitem? 

Fa anys va ser obligat tancar els estables de vaques de l’interior de les ciutats per motius d’higiene. Vam deixar de beure llet per això? No, va sortir una forma més saludable d’obtenir-la i endavant. Sí, ara la llet no fa tel; sí, ara la llet no es tant gustosa; sí, ja no anem amb la lletera cada dia a comprar el producte (les lleteres, recordeu? N’hi havia a cada casa); sí, ara tot és menys ecològic i menys natural, més industrial. Però no hi hem guany en altres coses, especialment les sanitàries? No ha valgut la pena? O tornarem a reclamar viure estibats a les ciutats al costat de les vaques i les cabres?

Bé, jo dissabte no aniré al comprar al mercat. Em perdré el goig dels colors, les olors, la convivència amb venedors i compradors, el tallat de cafè a meitat de la compra. No serà tant poètic, però sóc de risc i m’hauré d’acostumar a la prosa. Caldrà buscar altres plaers estètics. N’hi ha, segur.

14 de maig. Diu que a la tarda plourà. Bon moment per posar-se a llegir.