Ja fa molt temps, quan vaig començar a escriure al blog (el
primer, ja fa quinze anys!), en Ramon Bassas em va dir “que l’escriure no ens fes perdre el llegir”. És això, ara escric
molt, molt més àdhuc que publico aquí, i se m’acumulen les lectures pendents.
Ja torna a funcionar el correu amb normalitat i m’arriben
les revistes endarrerides de dues en dues, posant-se al dia. Ja m’havien avisat
que les podia llegir per Internet, però no m’hi enganxo, em costa de llegir en
una pantalla. He d’agafar amb les mans el paper. Ara no sé pas com m’ho faré
per posar-me al dia.
També comencen a arribar-me els llibres demanats per correu
electrònic. Això no va tant de pressa (alguns).
Crec que el circuit editor- distribuïdor - llibreria encara no ha
arribat als nivells d’eficiència de Zara
(que és la clau del seu èxit segons em va explicar
personalment Amancio Ortega ja
fa temps a Arteixo)
i per això Amazon i les distribuïdores on
line els sobrepassaran. Potser les
llibreries poden ser una referència per una minoria, però algunes no tindran
prou gir per aguantar el negoci. De formes de prescripció n’hi ha moltes, la
demanda pot ser molt segmentada i llavors el recurs a la compra on line pot ser una solució. No cal que
sigui Amazon, les pròpies llibreries et poden donar el servei sense
mantenir els estocs ni necessitar la presència física a l’establiment. A vegades
penso que la defensa aferrissada que alguns fan de les llibreries de proximitat
s’assembla a la que es va fer de les sales de music – hall quan aquest format
ja estava de baixa.
Jubilat i tot, pensava que els encàrrecs marginals que em feia l’Alcalde
m’entretindrien i m’ocuparien alguna estona. Però noi, no és un bon moment per
distreure’t. Reunions telemàtiques, informes per llegir a casa, decisions
importants a prendre per telèfon amb àudio o vídeo, atenció al futur que ve,
... Ufff!
I l’espasa
de Damocles de viure de la
pensió penjant cada dia d’un fil més prim. Però,
què dius! Qui pogués plorar amb els teus ulls!
Res, que el futur ara sí que ja no és el que era. Serà molt
diferent.
16 de maig. Un altre dissabte, i ja en van 9, a casa. Déu- n’hi
-do del profit que en trec. 62 dies, 67 entrades al blog, i ... altres coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada