En nombre de Dios, amén.

Dedicat a la Patricia Miranda Abril que m’ha facilitat la documentació, per compte de la seva mare i la seva tieta, cosines meves, sobre les nostres arrels comunes.

En Jaume Abril Mas, pagès, de Cabrils, el 19 d’agost de 1876 fa testament. Té vuitanta sis anys. És nascut, doncs, al segle XVIII, al 1790. És vidu i està postrat al llit malalt, a punt de morir, però encara té el cap clar (això manifesta).

Crida al notari Joan Baptista Castellar i Oliveras, del Col·legi del territori de l’Audiència de Barcelona, del districte notarial de Mataró on resideix i exerceix, i, “En nom de Déu, amén, disposa dels seus béns terrenals per millor aconseguir els eterns”. Tot el testament, com correspon a l’època, està redactat en castellà.

Fantàstic! Els historiadors deuen estar tips de veure documentació d’aquesta mena amb aital llenguatge i redacció, però als simples curiosos que ens cau a les mans un document així ens sorprèn i ens és nou.

Per començar tria qui seran els seus marmessors, els encarregats de fer complir les disposicions testamentaries. Seran el seu fill, Llorenç Abril Riera i la seva nora, Llúcia Roldós Mas. La Llúcia, que trobarem com a Cristina en documents del seu fill Jaume, és nora d’en Jaume Abril Mas dues vegades. És vídua de l’altre fill, en Bartomeu i tornada a casar amb el seu germà, en Llorenç. Amb en Bartomeu ha tingut sis fills: en Joan, la Josepa, l’Emilia, la Mariàngela, la Maria i en Jaume. Amb en Llorenç no té fills.

Havent mort el fill gran, l’hereu, la primogenitura passa a la seva descendència, pel que desprès de disposar que els seus marmessors paguin els deutes que tingui i esmenin les injúries que hagi fet, que l’enterrin al cementiri de Cabrils, en el nínxol de la seva propietat i facin els funerals pertinents, deixa per legítima al seu fill segon, en Llorenç, la quantitat de 130,- pessetes d’un sol cop.

A cinc dels seus sis néts, fills d’en Bartomeu i la Llúcia, en Joan, la Josepa, l’Emilia, la Mariàngela i la Maria els deixa una legítima  a cadascú de 40,- pessetes. Al sisè, en Jaume Abril Roldós, que l’anomena com el nét petit (mi nieto menor) el designa hereu universal de tots els seus béns que testamentàriament tingui, presents i futurs en qualsevol lloc del Món. Suposo, ja que no hi entenc, que aquesta redacció és una formula notarial ja que em sembla excessiva per un simple pagès llaurador. No hi ha en el testament relació d’aquest béns, els haurem de trobar en un altre lloc, avanço que no són pas gaires.

Ara bé, hereu amb unes quantes condicions.

Primera: potser derivada de la possible minoria d’edat. Tindrà per tutors als marmessors testamentaris, és a dir, a la seva mare i al seu oncle.

Segona: Haurà de mantenir a la seva mare mentre visqui (todo el tiempo de su vida natural), sempre que no es torni a casar (això també deu ser una formula notarial), tant si està sana com malalta, calçant-la i vestint-la bé i decentment i reverenciant-la en lo que li correspon. Això sí, la seva mare haurà de treballar en el que sigui d’utilitat al seu fill.

Tercera: Atenent a la il·limitada confiança que té el testador amb la seva nora Llúcia, i suposo a la minoria d’edat de l’hereu, aquest no podrà fer cosa alguna amb l’herència que li pertoca sense la intervenció de la seva mare.

Quarta: L’hereu haurà de mantenir a les seves germanes: Josepa, Emília, Mariàngela i Maria mentre es mantinguin solteres i al igual que la seva mare hauran de treballar a utilitat seva, de l’hereu. De l’altre nét baró, en Joan, no se’n parla. Suposo que s’ha d’espavilar i sols amb la legítima de les 40,- pessetes s’ha de buscar la vida. És el destí dels fadristerns.

En Jaume Abril Mas no signa el testament al·legant el seu estat de vellesa i greu malaltia, signant per ell –a petició seva- dos testimonis que ha cridat: en Francesc Casanovas Blanch, paleta, i en Llorenç Coll Villà, fabricant, ambdós veïns de Cabrils que donen fe del contingut del testament.

Aquest document està fet i signat al “quarto” de la casa habitació del testador, a Cabrils al número onze (ha de ser a La Sagrera, a redós de l’església. Cabrils era una població petita llavors).

Retrat d'un home (autoretrat?)

Jan Van Eyck (1422-1441

Galeria Nacional. Londres.

L’hereu, en Jaume Abril Roldós, va ser el meu besavi. Una història per saber-ne més i poder fer-ne una novel·la. Tot això deu ser molt conegut pels historiadors tal com he dit al començament, però a mi em porta  a pensar en els canvis socials i econòmics que hi ha hagut des del temps de la redacció d’aquest testament i l’actualitat, dels temps i els dies que vivim ara. Les formes de vida, els comportaments, les costums, ... i com tots aquests canvis han derivat en les fortaleses i debilitats que tenim les col·lectivitats avui.

Del que va rebre en herència el meu besavi Jaume serà motiu d’una altra entrada.

13 de maig. Quines històries m’està proporcionant el confinament!