Les moreres del pati de Can
Mon estan sentenciades. Ja tenen els seus anys, les va plantar l’avi Jaumet
em sembla recordar a finals dels anys 50 del segle passat, quan es va
reemplaçar, no sé per quina causa, l’esplèndida figuera que hi havia al mig del
pati.
Ara, una plaga d’un insecte forà
invasiu, l’escarabat vespa, les està atacant i acabarà amb elles.
Escarabat vespa barrinador de les moreres
Xylotrechus chinensis, conegut com
l’escarabat vespa barrinador de les moreres, és un insecte coleòpter pertanyent
a la família dels cerambícids, originari del nord-est d’Àsia (la Xina, Corea,
el Japó i Taiwan).
Els danys a les moreres els provoquen les larves
d’aquest insecte que barrinen i s’alimenten de la part externa
viva dels troncs i les branques de l’arbre, de manera que interrompen el flux
de la saba, i poden arribar a produir la mort dels arbres.
Els símptomes més evidents d’infestació són els forats de
sortida dels adults (els escarabats) que poden veure’s als
troncs i les branques de les moreres. L’escorça infestada de l’arbre també
acaba morint, i aleshores s’asseca i es desprèn, cosa que deixa vista la part
dura o xilema.
El veí del costat de casa em va dir que la seva morera estava atacada i ja pràcticament acabada. Amb aquest advertiment, al mirar les pròpies, hem vist que també ho estan. La consulta amb el jardiner que ha tingut cura del manteniment i poda d’aquestes moreres des de sempre ens ha donat males notícies. Els tractaments coneguts, ultra la seva dubtosa eficàcia i el seu cost, no compensen fer-los en un arbres ja vells i que el millor és substituir-los, és a dir, tallar-los i plantar-ne de nous, millor d’una altra espècie.
Aquestes moreres han protegit la casa orientada a ponent donant-li ombra a l’estiu i esporgades claror a l’hivern. Van néixer, van créixer i ara, per una plaga forastera, van cap a l’acabament. És llei de vida.
