Damià del Clot
(1973, advocat i polític) i Albert Calls (1966, periodista
i escriptor), de Vilassar de Mar el primer i de Cabrera de Mar el segon,
afloren a quatre mans uns fets truculents i tràgics als temps del redreçament
democràtic a casa nostra.
“Dos morts i mig. Un crim ultra al Maresme”, ed. Pòrtic.
B-2026, reconstrueix, en el que ès possible, l’assassinat de dos joves
marginals i el frustrat d’un tercer a un lloc boscós entre Cabrera de Mar i Argentona
la nit del 19 al 20 de novembre de 1980.
Contextualitzen molt bé el moment polític i social, l’origen
i vicissituds dels personatges, criminals i víctimes. Reconstrueixen els fets
amb hipotètiques -però força versemblants- causes dels mateixos i l’entorn de
les escorrialles de la Dictadura franquista que els van permetre.
Recullen acuradament les conseqüències: detenció, judici,
empresonament dels assassins (de l’assassí), intents de sepultar el fet,
deixant oberts alguns fils dels que no poden estirar més però que son molt
indiciaris.
Amb aquelles miserables escorrialles de les estructures
polítiques franquistes i les seves possibles (o segures) concomitàncies amb les
forces policials -especialment la Guardia Civil d’Argentona- apareixen en l’obra
donant la seva veu, jutges, advocats, periodistes, polítics, ciutadans il·lustres
(o no), que van farcint l’explicació possible de l’esdeveniment.
Alhora també, la reflexió de com funcionen les estructures opaques
de poder que d’amagat (o no tant) donen continuïtat -durant el temps que els és
permès- a les forces de la Dictadura i el feixisme.
El llibre, curt, 165 pàgines que es llegeixen d’una tirada
(a més, ben escrit al meu modo de veure, no soc un entès) dona per a molt, en
podria sortir una pel·lícula o una sèrie tal com es fan ara. Dona per furgar
més en alguns aspectes que queden a l’ombra que potser costaria molt il·luminar-los.
I mostra, en fi, la fi d’algunes de les últimes branques d’un
arbre polític a les seves darreries, moribund, que eixorc veu impotent i rancuniós
com brotava amb saba nova una democràcia amb dificultats, mancances i entrebancs
però democràcia.
Nous temps superant la foscor.
(l'escenari dels fets)
Ah, joves llavis
desclosos després de la foscor
Si sabíeu com l'alba ens ha trigat
Com és llarg d'esperar
Un alçament de llum en la tenebra
Salvador Espriu, Inici de càntic al temple.
6 de febrer.