El quadre el vaig descobrir en una visita ràpida al Musée
des Beaux Arts de Lyon. En
una visita d’aquesta mena i en aquest tipus de museus et passen per alt peces
rellevants i ha vegades et fixes en altres que potser no ho són tant. Era a la
sala de la pintura de Flandes, d’un pintor per mi desconegut: Abraham van der Eyk,
l’obra és de començaments del s. XVIII, però representava un fet de cent anys
abans. Es tracta de la resolució d’un conflicte teològic entre
calvinistes que el Poder, el estatúder Maurici de Nassau
(que per cert, va ser el que va aconseguir el reconeixement
de fet –de dret vindria més endavant, al final de la guerra dels Trenta Anys- de
la independència de les Províncies Unides del Països Baixos
del Rei d’Espanya), fa inclinar la balança de la
disputa cap un del dos bàndols posant-hi el pes de la seva espasa en un
plat front al pes dels textos legals que hi posen els perdedors a l’altre plat.
Al·legòric, oi?
El centralisme parisenc deixa poc espai als museus de les “províncies”.
Més enllà de Paris, poca cosa. Aquest,
a Lyon, té alguna peça de molts artistes
de renom, des dels primitius
fins a Francis
Bacon, vaja una petita mostra de molts dels grans que Déu ni do el joc
que dóna, malgrat que es clar que et quedes amb la mel als llavis. Sols vam
dedicar-nos a la secció de pintura però la ullada ràpida que hi vam fer ens va
plaure i és del tot recomanable.
18 d’abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada