Al voltant d’intentar descobrir la
autenticitat d’un pretès desconegut quadre de Velázquez un
sòmines anglès crític d’art viu una espiral truculenta d’aventures al Madrid
dels mesos abans de l’Alzamiento Nacional que donà pas a la Guerra Civil.
Hi surten tots, falangistes, militars,
republicans, capellans, aristòcrates, policies, espies anglesos i d’altres.
L’acció pràcticament passa al meu centre de Madrid. Eduardo
Mendoza amb la seva mestria confegeix un bon quadre de la situació
adobada per una excel·lent, segons em sembla, descripció de la pintura i vida
del genial pintor sevillà amb una sèrie d’especulacions –suposo que són
especulacions- sobre ella ben trobades.
“Vuelva a Londres, a sus cuadros y a
sus libros. Y pídale perdón a Catherine. Ella lo cubrirá de improperios, pero
le perdonará. Lo está deseando. Las mujeres son una lata, pero son lo mejor que
tenemos. La política, en cambio, es horrible. Los comunistas y los nazis son
unos monstruos, y nosotros que somos los buenos, no pasamos de canallas.”
Eduardo Mendoza, “Riña
de gatos”. Ed. Planeta, B-2010
Gràcies als bons amics
que em varen regalar el llibre pel meu aniversari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada