Així que la política és una qüestió de gònades.
Resulta que l’Alcalde Trías ha fet una manifestació políticament incorrecta (bé,
podríem parlar-ne sí ho és), però encertada. En els moments actuals, de filar
prim amb les prioritats ja que els recursos són escassos, ve a dir: ¿Quin
sentit té invertir en una línia de l’AVE a Extremadura? (i més quan els
portuguesos ja han dit que ell no l’empalmaran) quan sembla que hi ha problemes
per fer l’estació nova a Barcelona?
Certes coses no es poden dir, sembla, encara
que siguin de sentit comú. Però, és que les sensibilitats peculiars estan a
flor de pell, i la frivolitat ha estat, i pel que es veu continua sent, norma
comú en la política espanyola. Com que sols ens mirem el campanar propi i ens
hem negat a mirar que s’hi veu des de dalt resulta que la política és un debat
de sords o un enfrontament a garrotades.
El President d’Extremadura ha de defensar la
seva comunitat, encara que sigui mantenint apostes que no tenen sentit. L’alcalde
de Barcelona lluita per les seves necessitats com li correspon amb moltes més
encertades raons. El tema és que al haver oblidat tots plegats que els
interessos del conjunt obliguen a determinades decisions que no són favorables
als interessos particulars de cadascú es provoca, o es produeix, un buit que es
resol per “cujons” i “dímelo a la cara”.
No hi ha espanyols. Hi ha extremenys,
barcelonins o andalusos o “maragatos”, i així no anem enlloc. A tots els nacionalistes
ja els va bé. Nosaltres i els “altres”, que és: els uns contra els altres.
¿Algú vol discutir de veritat com fem per
articular harmònicament, si és possible, i si no, conflictivament, però d’una
forma democràtica, les diferents necessitats –evidents- dels diversos espais
que hi ha a la nostra part de la Península Ibèrica? No, senyor Monago, no és el
mateix la seva comunitat en habitants i en activitat que la regió metropolitana
de Barcelona. Rendeixis a l’evidència, no pot pretendre tenir i poder fer el
mateix, ja que no estem parlant de coses iguals, ni semblants. ¿És, a cas, l’AVE
la solució dels seus problemes? No, no ho és. Els seus problemes venen derivats
de moltes coses, de la seva història segurament, de la seva situació geogràfica,
del seu pes social. Sols cal veure-ho, no es pot deixar de tenir-ho en compte.
Ara bé, algú ha de pensar què fer amb els
amples espais buits i sense potencialitats que tenim a Espanya i què dir als que
encara hi habiten (no sé pas si per gaire temps). Quines perspectives els
oferim? Quines esperances els donem? Quins pal·liatius els proposem? Sense fer això
sols trobarem respostes en forma de confrontació, exabruptes de cara a la
galeria i per acontentar a la pròpia audiència.
“Jo no vull parlar de Catalunya, jo vull
parlar d’Espanya”, i Extremadura i l’estació de La Sagrera són Espanya.
“Todo lo propio usurpa el centro de una
realidad habitada por todo lo ajeno, y lo mismo ocurre con cualquier habitante
de lo ajeno.”
8 de maig.
1 comentari:
Manel, tal com están les coses, sembla que el senyor Monago té raó: després de tants raonaments pedagògics, el problema és que no tenim collons. Efectivament !
Publica un comentari a l'entrada