Elits extractives.

S’ha posat de moda, en la crítica general i generalitzada als partits polítics i als seus components, parlar de que aquest estan conformats per unes elits extractives que es dediquen a  xuclar la sang del país i que cal superar-les d’una vegada per totes.

Joaquín Estefania, en una columna periodística aquest passat diumenge, centra una mica millor el tema. Potser sí que hem de parlar d’elits extractives, però no sols, i principalment, les polítiques. La peculiar configuració del sistema capitalista al nostre país dóna per molt més, per anar més enllà dels pobres polítics. A veure, les elits financeres que s’embutxaquen una pasterada i quan pleguen arramblem amb una substancioses jubilacions, les elits de les companyies energètiques que bloquegen una i altra vegada el desenvolupament del sector amb uns comptes que no entén ningú, sols les seves engreixades carteres, les elits de les constructores que engatussent als incauts polítics  provincians erigint monuments a la disbauxa, les elits de les consultores i auditores que certifiquen el que els convé certificar sigui en un sentit o en un altre, les elits de les organitzacions empresarials que se’ls destapen les vergonyes de la gestió de les seves empreses, les elits dels nous rics del circ mediàtic que manifesten una i altra vegada la seva estultícia que aprofiten per distreure al personal, les elits, en fi, amb pela llarga que utilitzen tots els “xanxullos” possibles per ser uns insolidaris estafadors al fisc.

Al seu costat, les elits polítiques, que existeixen certament,  són uns pobres diables que donen la cara perquè n’hi facin una de nova mentre darrera la tramoia totes les altres elits -les de veritat- es foten un tip de riure.

 

17 de juny.