Precipitació.

L’ànsia de notícies, siguin bones o dolentes, de donar-les -sobre tot si són bones-, de transmetre-les (editar-les, publicar-les), de rebre-les, fa que tot vagi molt de pressa, sense anàlisi, sense reflexió, a vegades sense contrastació, fins i tot amb el risc de “cremar-les”. Ja corregirem, o no, si s’ha de corregir alguna cosa, tant li fa. Cal calmar –o accentuar- l’ansietat.  Ja s’haurà dit, ja s’haurà produït un impacte que algun record deixarà a la ciutadania.

 

Hem deixat enrere la recessió! Hem deixat enrere la recessió? Sí, desprès de nou trimestres amb decreixements –el producte cada trimestre menor que l’anterior- aquest trimestre ja no decreixem respecte a l’anterior, s’ha registrat un creixement del 0,1%! (guaita, quina alegria!). Sí, ho diu el butlletí del Banc d’Espanya. Vegem que diu:

 

“Las estimaciones realizadas a partir de la información coyuntural disponible apuntan a que, en el período de julio-septiembre, el PIB pasó a crecer un 0,1 %, en tasa intertrimestral, tras nueve trimestres consecutives de descensos (véase cuadro 1). No obstante, en términos de la tasa de variación interanual, que mide con algún desfase la situación coyuntural, el producto habría caído un 1,2 %.”

 

El Banc d’Espanya en el seu butlletí trimestral avança una estimació que desprès, per regla general, confirma l’encarregat oficial de donar les dades que és l’INE. Aquest treu els seus resultats una mica desprès, uns quinze dies més tard. Però són els oficials i per això els del Banc d’Espanya, malgrat la seva precisió, es curen en salut i utilitzen un llenguatge molt cautelós: las estimaciones... apuntan a...

 

Però ja tenim notícia, pel qui la dóna, pel qui la transmet, per qui la rep. Estava tothom delerós per donar-la, fins i tot es fa saber un dia abans de la seva publicació oficial que era avui. Ahir els mitjans ja n’anaven plens.

 

És una notícia positiva. Tornem a créixer! Home, sí. El trimestre passat el decreixement va ser del –0,1% i ara és del 0,1%, sense el menys. La tendència és cap amunt, vàrem tocar fons en aquest recent període  recessiu el darrer trimestre de l’any passat (-0,8%) i des de llavors els índexs no han estat tant dolents, negatius però cada cop menys, i ara, aquest darrer trimestre, ja és positiu, de poc, però positiu. De seguir així, si no tornem a recaure en propers trimestres, aquest any podria ser el darrer de decreixements del PIB.

 

Ah, així sols hem tocat fons? Sí, sembla que hem tocat fons. El text més amunt ressenyat del informe del Banc d’Espanya té una segona part: En termes interanuals el producte ha caigut fins ara un 1,2%, és a dir en els últims dotze mesos, des de octubre de l’any passat encara hem continuat decreixent. Menys que en tot el 2012 (-1,7%), però decreixent. De seguir la tendència actual al quart trimestre fins i tot podria reduir-se encara més el decreixement interanual.

 

Cert que tècnicament, o estadísticament, hem sortit de la recessió i comencem a anar cap amunt altra vegada. Però, des de on? Fins on hem caigut i quant tardarem a treure el cap del forat?

 

A veure: La variació del PIB és en termes nominals, a preus corrents de cada moment. Per tant per saber si anem millor cal reduir els preus corrents a preus constants. Segon, som més o menys a repartir el producte?  Si hem continuat augmentat de població, encara que sigui poc com l’any passat, toca a menys per cap. Per últim, caldrà passar del producte a les rendes percebudes, és a dir descomptar-hi la depreciació i els saldos del producte amb l’exterior. Els resultats d’aquest exercici pels darrers anys s el següent:

 

Evolució indicadors economia espanyola 2000-2012

*en milions d'€; ** en €. Font: elaboració a partir de dades INE.

 

i la gràfica resultant, fent índex 100 l'any 2000  s la següent:

 

 

La Renda per Càpita en termes reals ja va ser l’any passat inferior a la de l’any 2000, i aquest any, malgrat la bona noticia, encara serà una mica menor.

 

 

 

Felicitats Sr. Montoro! Hem sortit de la recessió, però aquest any, uns trimestres, hem continuat cavant el forat on estem i ara, malgrat aquesta bona noticia, aquest forat encara és més fondo i està més lluny del brocal de sortida que l’any passat. Això sí, es veu la llum a la sortida (també es veia abans). Sempre hi ha l’esperança de que algun dia, si hi arribem, encara que sigui a pas de tortuga, la veurem de ple. Mentre tant, per molta gent fa molt fred aquí a baix del pou.