Amb els anys hom va acumulant de tot. Malgrat disposar d’espai,
tenim tantes coses que ja no sabem a on entaforar-les. A més, moltes ja no les
fem servir, o potser sí, vés a saber, i ens roben espai. Especialment ens roben
espai per col·locar-ne de noves que anem adquirint.
Els nostres descendents, segurament, no tindran el
problema que tenim nosaltres amb els llibres i la paperassa. Material condemnat
avui ja a esdevenir poc a poc residual, d’alguns antiquats, vells o joves,
lletraferits que ens agrada toca l’objecte de la nostra afició. Serà un
maldecap pels que tinguin que enfrontar-se -quan nosaltres ja no hi siguem- amb
el cúmul de la nostra dèria. Per nosaltres son importants, ens els estimem,
fins i tot alguna vegada hi tornem a una obra que vàrem comprar encara no fa
tant de temps i descobrim que el preu està marcat, en llapis, en pessetes.
Ara acaba d’obrir-se al costat de casa un botiga de
compra venda de llibres vells. Diu que en donen 20 cèntims la peça si els fa
peça, és a dir, si creuen que el poden vendre vés a saber per quant. Sembla que
aquí hi ha el negoci. Amb literatura el tema deu funcionar, però no sé si pas
amb assaigs tècnics, especialment en el camp de les ciències socials, política,
economia, sociologia, en el que en poc temps tot queda superat o oblidat. Vet
aquí, un llibre d’en Negroponte
sobre la societat digital de finals del segle passat, res, fa quatre dies, pot
interessar a algú? Si és un especialista ja el deu tenir, si és un estudiós deu
estar a totes les biblioteques universitàries i un curiós del tema està pel que
acaba de sortir. A mi em faria gràcia conservar-lo, però he de fer espai. Tinc
un amic que per cada llibre nou que compra en dona o en llença un altre. Donar
o llençar. A la ciutat hi ha el Llibre viu, no sé
pas que en fan desprès, especialment d’aquests més tècnics. Hi ha l’opció de anar deixant-los
pels carrers, però crec que segons quins no desapareixerien i contribuirien a embrutar
l’espai públic.
Hi ha la solució de cremar-los tal com feia el Pepe Carvalho, però cal tenir o una
llar de foc o una estufa de llenya preparada. Bé, anirem provant sortides,
sempre cal optar per una barreja de les alternatives possibles. Ah, porta’ls a la
deixalleria que en facin el que creguin convenient! Quines preocupacions de
rics mal farts.
17 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada