No hi puc fer-hi res.
M’agraden els llibres i avui és Sant Jordi.
Abans de sortir de casa em
miro la “pila”. Bé, la darrera pila
que he fet amb els llibres que tinc pendent de llegir. Hi ha de tot, més de
novel·la, doncs ara en llegeixo poca. Han anat arribant a casa darrerament,
pels Reis, l’aniversari, aquell dia que vaig anar a alguna llibreria, un
viatge. També hi ha alguna recuperació espigolada de les estanteries que m’ha
tornat a cridar l’atenció per alguna causa. Ara, amb la mort d’en Gabo, busco a on està aquella edició de
l’any 66 de “Cien años de soledad” d’Edhasa.
Em sembla que la vaig deixar. Ja se sap, llibre deixat, llibre perdut (quasi bé
sempre). Sort que en tinc una altra.
Mira, vés per on, en podré
aprofitar algun per complir amb la tradició del regal del dia del llibre. Si,
aquest darrer i premiat de la Care
Santos: “Desig
de xocolata”, anirà bé per la filla; i aquest altre de la Marta Rojals: “Primavera,
estiu, etcètera.”, que ja va per la 9èna edició i tothom en parla molt
bé, servirà també pel algú altre. Això de ser comprador compulsiu de llibres
serveix per disposar de material per regalar quan convé, i a més si és a la
família tot queda a casa i ja hi haurà el moment de tornar-lo a agafar.
Per entre mig de les parades
al carrer miro si hi ha alguna cosa que m’atreu. No voldria caure en la temptació que sé que no podré contenir.
Home!, aquí hi ha aquell del que ahir em parlava un bon amic i col·lega: “¿Hacienda
somos todos?” de Francisco de la
Torre. No és habitual comprar assaig en aquesta Diada, però el tema se’m
emporta. Vaig darrera el darrer títol de la Donna Leon i el seu comissari Brunetti:
“Mort entre
línies”. Però si encara tens l’anterior de la sèrie per llegir! Els ulls se’m en van cap a una taula de
llibres que em semblen mítics: Guaita!, Lev
Tostoi: “¿Cuánta tierra necessita
un hombre?”, en una cuidada edició il·lustrada de Nordica libros. Treballen
bé aquesta gent. Al seu costat El cercle de Viena presenta “L’escuma
dels dies” de Boris Vian,
tot un clàssic modern.
La filla es presenta a casa
i amb el consegüent intercanvi de la rosa arriba un llibre més: “El
amante de la mujer árbol” de Xavier
B. Fernández. No en sé res, veurem de què va, sembla que promet, ella
sempre me’ls encerta.
En Joan m’envia un WhatsApp:”T’he comprar un llibre, es diu “El ciclista”, no te’l compris!” És
d'en Tim Krabbe i va, tal com diu el
seu títol, de la meva altra afició.
A la parada del Planeta
Lletra, el seu president en Jordi
Lopesino, em diu que no puc passar sense quedar-me l’edició d’una
col·lecció de relats de diversos lletrícoles del Planeta: “No
ho podia assegurar amb certesa”. Temàtica negra i policial ambientada a
la ciutat. Això dels relats curts, com els de l’Arcadi l’altre dia, sempre van bé per abans de dormir-se.
Cal pensar en més obsequis,
i agafo el nou llibre de Jonas Jonasson:
“L’analfabeta
que va salvar un país”, sembla que l’anterior d’aquest autor va tenir
gran èxit. Vaig sobre segur.
Però encara queda pensar en
els petits i no tant petits que queden. Ara tornaré a sortir i entre els
gegants que -continuant la tradició que vàrem implantar el 79, arran de les
primeres eleccions municipals- sortiran de cercavila, tot passejant jo també,
acabaré de fer les compres que falten.
23 d’abril. Diada
de Sant Jordi, festa del llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada